Quan mai perdiem

Christine Lagarde

Meravellós el carisma que emet aquesta senyora. Em penso que donarà que parlar

Christine Madeleine Odette Lagarde (1 de gener de 1956, París, França) és l'actual ministra d'Afers Econòmics, Finances i Indústria de França, nomenada pel president Nicolas Sarkozy el juny de 2007. Anteriorment va ser ministra d'Agricultura i Pesca i ministra de Comerç en el govern de Dominique de Villepin. Lagarde és la primera dona a convertir-se en ministra d'Afers Econòmics d'una economia del G-8.


Veure: http://ca.wikipedia.org/wiki/Christine_Lagarde

El Convidat Quim Monzó

Deu

Aquest article ha sorgit d'aquest altre, publicat a http://www.arenyautes.cat.

A Deu el considero com un ent del qual la societat des de les seves formes més primitives en ha imposat, ja des de la infantesa. A tota civilització. A tots els temps, Deu és el lider espiritual i immaterial de creences i civilitzacions, i això queda de manifest en la necessitat de l’home de la seva omnipresència.

En molts casos, el Deu de torn te o ha tingut un representant físic: Mahoma, Jesucrist, etc. (de fet no conec més…). Dintre de la supèrbia de l’home a Deu se li sol assignar forma humana. I ningú l’ha vist, tret d’estats psicòtics alterats. En aquests casos s’ha arribat a veure fins i tot follets de colors.

D’aquí es desprèn un alter concepte, que és la fe: creure en el que no s’ha vist, l’espiritualitat.

L’existència i Ia promoció de Deu les gestionen les religions, que no són objecte d’aquesta resposta a aquest article. Les religions tenen normes. La seva desobediència es penalitza amb càstigs diversos. Des dels més innocents als més salvatges i sanguinaris. En el seu nom es fan guerres, es cometen assassinats i es camuflen actes molt censurables.

Per una altre banda haig de dir que en absència de la religió hi ha un buit en la presència de valors que permetin tenir una societat de convivència sostenible. I això està quedant ben patent. Llàstima oi?

L’esser humà necessita un Deu a qui agafar-se quan venen mal dades.

L’ateisme seria una altre forma de Deu.

De fet, a mí quan em venen dubtes existencials, llegeixo “Perquè no soc cristià”. Es curt, aclaridor i fàcil.

Y creó Dios al hombre a su imagen, a imagen de Dios lo creó; varón y hembra los creó.  Génesis 1:26-28

BASTARDS!

Bastard és un insult poc difós per aquestes contrades.

I se li podria aplicar a l'acte de colocar el senyal de velocitat màxima de 90 km/h després del senyal d'avis de radar (entre el Camping Carlitos i el prostibul local, entre Canet i Arenys, direcció sud), entre els punts kilomètrics 658 i 659. Fàcil de que el següent senyal de 60 km/h (a l'alçada de la pizzeria Gio) passi desapercebut, i es caigui en el parany d'anar a més del compte passat el radar

que hi ha més o menys aquí a la foto (just al PK 658, per que a les multes quedi clavat).

Prèviament, devant del Camping Victòria, ja hi ha un altre senyal d'avis de radar, però la gràcia, entenc jo, és enganyar amb el joc aquest de senyal: ara radar, ara a 90 km/h...

(bastards)

M'indigna! però no acampo...

FlashMob Arenys de Mar 2011

Perles arenyenques (La Plana d'en Fornaguera)

 

La Plana d'en Fornaguera

Volia publicar això al bloc dels arenyautes, però me n'he estat per respecte i continguda moderació, però no m'estic de publicar-ho al meu bloc:

Dissabte dia 18 de juny de 2011 12:52, Plaça de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. Minuts abans de la 2ª representació del FlashMob 2011.

La ciutadana “J” s’acosta al recent estrenat Alcalde i mig en broma, mig seriosament li diu:

CIUTADANA “J”: Quan arreglaràn el parc de la Plana d’en Fornaguera?

ALCALDE: On és la Plana d’en Fornaguera?

CIUTADANA “J” (confosa): Abans es deia “La Plana del Paraiso”.

Vista general d'Arenys de Mar

ALCALDE: Doncs tampoc em sona... (amb un somriure intel·ligent).

CIUTADÀ AUXILIAR “X”: Si home! On hi ha l’escola avícola.

ALCALDE: Tampoc...

CIUTADANA “J”: .......... (mutis)

Zona del nou parc a La Plana d'en Fornaguera

Probablement la ciutadana "J", esmaperduda, no va saber interpretar el fi sentit d’humor del Sr. Alcalde. Perquè òbviament, qui no sap on és la Plana d’en Fornaguera, o La Plana del Paraiso?

Be, per si algún nouvingut encara ho desconeix, aquí deixo unes captures del Google Maps. Es veu que hi han fet un parc que no surt la captura, que encara està per acabar.

Ver mapa más grande

Jenifer - Els Catarres

Adeu Martí

Mossen Martí Amagat s'ha mort

Mossèn Martí Amagat actualment estava jubilat i era membre del Fórum Alsina. Va estudiar al seminari de Girona on va ser ordenat sacerdot el 1954. Va ser coadjutor a Llagostera i a la Bisbal, i l'any 1956 va ingressar a la Casa Missió de Banyoles de la qual més tard en va ser president. Durant 17 anys Martí Amagat es va dedicar a la predicació i les Missions Populars i va fer estades a Amèrica Llatina. El 1974 es va instal.lar a Arenys de Mar on va exercir de rector fins el setembre del 2006, quan també va ser nomenat Arenyenc de l'Any..

La seva mort sobtada ha sorprès a molts arenyencs ja que era una persona molt estimada. Així ho ha explicat Joan Fabregà, membre del Consell Pastoral d’Arenys de Mar, qui ha destacat el ‘buit’ que deixa la seva pèrdua a la comunitat parroquial. Fabregà l’ha recordat com una figura crítica i compromesa amb l’Església, i com un capellà de ‘soca-rel’. Fabregà també ha afegit que es tractava d’una persona dialogant, oberta i de ‘cor jove’.

Un altre arenyenc que ha recordat la figura de Mossèn Martí Amagat ha estat Eudald Prat, que, segons ha dit, el considera el seu ‘pare espiritual’. Prat ha dit que sempre agrairà que confiés amb ell per portar la revista Vida Parroquial i que el considerava un gran amic. Prat ha dit que sempre va mantenir l’esperança que Mossèn Martí tornés a Arenys de Mar, i està segur que molta gent l’enyorava.

Recordem que l'enterrament serà demà dilluns a les 10 del matí a Banyoles, on va néixer el 1931. Des d'Arenys, però, s'espera que surti un autobús a les 8 del matí per tothom qui vulgui anar a acomiadar-lo. Es pot reservar plaça a la Llibreria Santa Maria. Val a dir, però, que s’espera que també es celebri una missa funeral a Arenys de Mar en els propers dies.

Salvatge copiada de: http://www.radioarenys.com/

LEXU'S - NO HI HA PROBLEMES

Crisi

Fa temps que no escric res aquí. El cas és que sí ho faig allà.

Perquè no quedi així de soso deixo aquest enllaç de on obtindràs dades irrelevatissimes sobre tu, en base al dia del teu neixement: ENLLAÇ.

En el meu cas:

Tienes 49 años y 333 días Has nacido en martesEn un hermoso día de Primavera Desde que naciste han pasado: 18229 días Desde que naciste han pasado: 599 meses Desde que naciste han pasado: 2604 semanas Cumplirás años de nuevo dentro de: 32 días Tu signo en el horóscopo chino: Buey  Tu signo del zodíaco: Géminis  Tu planeta: Mercurio  Tu color: Amarillo, violeta Tu piedra: Topacio, ágata  Tu número base de nacimiento: 2

Consells agricoles: quan PODAR

Tot allò que voldries saber i no t'atreveixes a preguntar. Doncs aquí deixo un petit calendari per saber quan podar els teus arbres (fruiters principalment):

Clica per fer-ho més gran

Això és el que es pot treure de profit de l'spam que de vegades et deixen a la bustia.

Consells agricoles: quan SEMBRAR

Tot allò que voldries saber i no t'atreveixes a preguntar. Doncs aquí deixo un petit calendari per saber quan sembrar les teves hortalisses:

Clica per fer-ho gran

Sembla estrany

Guia bàsica de twitter

A aquestes alçades quí no ha sentit parlar ja del twitter? I a aquestes alçades a quí se li acudeix escriure sobre alguna cosa de la que s'ha més que escrit a la xarxa?

Doncs m'he obert un compte al twitter

He optat per fer servir aquesta xarxa informativa (que no social) per llegir el que es diu a la meva galeria de "seguits" (per aquest terme no he trobat una denominació normalitzada) respecte a follower (el contrari), i evitar dir gaires bajanades.

Els usuaris d'aquesta xarxa fem servir un nom d'usuari, que comença per una @. Per exemple, jo he triat el rebuscat nom de @aranyoner. Vaig dubtar d'agafar "arenyot" o "aranyor", o sigui que qui vulgui els podes agafar si són lliures encara

He afegit gent molt variada, i és diverit el que diu penya com @pedroj_ramirez, @AlexdelaIglesia, @davidbisbal, @josepanglada, @perezreverte, etc. Tots gent molt activa. Us convido a visitar la meva galeria.

Hi ha noticies, xafarderies, opinions, novetats en diferents àmbits. Diuen, fent la comparació amb Facebook que facebook és una xarxa complexa per gent simple i twitter una xarxa simple per gent complexa (més o menys diu això). I que al facebook es viu de les aparençes, i al twitter del que es pensa.

El que trobo trist d'aquesta xarxa és la falta de comunicació (sembla una paradoxa oi?). Normalment poca gent (o normalment ningú) sol contestar a coses de les que s'espera feedback.

Però per tenir una idea més clara del que és res millor que el video que he inclós. Extret dehttp://www.pizcos.net/.

Twitter básico from Evaristo Nogales on Vimeo.

El senyor de la moto (PANA)

Haviem decidit anar al garden de Sant Cebrià a comprar el mataformigues homologat a casa. Ja d'anada, per la N-II, el cotxe feia sorolls extranys (el tub d'escapament pensava jo). De tornada, sotracs. De gasoli anava be. Ja toca portar el cotxe al taller, vaig dir. Però a la sortida d'Arenys de Mar, a l'stop, es va aturar: PANA. No va quedar en un lloc especialment bo, però vaig aconsseguir deixar-lo de manera que els cotxes poguessin passar.

Era hora de comprovar la eficiència dels serveis de Linea Directa.

Mentre estava trucant a la companyía, va passar el tipic cotxe de Mossos (si home, la policia autonòmica) i em va renyar per no haver posat la indicació. Primer senyalitzar, dresprés trucar, va dir-me el mosso-noi. Doncs no dec estar tant mal situat, si no ha dit res, vaig pensar cap a mí mateix.

Al cap d'uns minuts va passar un senyor en moto que es va oferir a empènyer el cotxe fins un lloc mes adïent. En realitat era uns metres més avall. La Montse es va armar amb l'armilla i va aturar el trànsit, mentre el senyor de la moto empenyía el cotxe amb la peke i jo a dins. Pim-pam. GRÀCIES SENYOR DE LA MOTO!

El Mossos no hi van pensar? tenien pressa? no havien assimilat prou la formació al respecte? no hi ha tal formació al respecte?

Pel que respecta al servei de Linea Directa, be fins ara. El cotxe hores d'ara és al diposit de l'empresa de la grua disposat perquè dilluns el portin a un taller recomanat per la companyía d'assegurançes, amb atractius descomptes.

Ara com ara, m'alegro d'haver-me esborrat del RACC, força incompetents pel que respecta el tracte cap a mí.

Torrente 4, en Cesc i altres famosos

Si Torrente 4 està tenint més éxit que Avatar a l’estat espanyol, tampoc em sorprèn que Cesc Fàbregas hagi sortit arenyenc de l’any 2010 amb un 27,6% de les votacions al seu favor, per davant de l’historiador Zenon de Pol, el perruquer Carles Sánchez, el rapsoda local per excel•lencia Joan Pera, el super-massip Aitor i finalment la monja Sor Filomena, dels quals l’Agenda d’aquest mes d’Abril no en diu res.

Sobre els grups: història i cultura, estètica, tasca social, i esport, ha guanyat aquest darrer.

Un grup força heterogeni de candidats a arenyenc de l’any, tot sigui dit. Serà perquè no m’agrada el futbol, perquè als altres candidats algun cop els he vist darrerament per la Riera (be, a Sor Filomena ja fa temps que no), o perquè no havien més candidats, però m’he sentit una mica decebut.

Es una opinió personal que expresso aquí, i sobre la que no vull anar més enllà. Encara que clar, en Cesc ens posa al mapa...


Ver mapa más grande

Comme ça (llegit "comsa")

Coses d'Arenys de Mar

S'acosta inexorablement el temps d'haver de canviar l'engantxina del cotxe per poder aparcar a la 1ª platja (o de la Picordia) sense pagar.

Crec que no vaig ser l'únic afectat per la pèsima qualitat de servei per part del personal de COMSA de l'aparcament sotarrani del Xifré.

Quan el ticket s'havia d'obtenir a través del "mestre" que controlava abans l'aparcament un ja es trobava amb problemes. El fet de portar el rebut conforme havies pagat l'impost de circulació imprès de casa era un problema. Perquè ara som respectuosos amb el medi i alhora tecno-ciutadans, i consultem pagaments i rebuts per Internet. Molts ja no ho rebem en paper. Per ves a saber quina teoria conspiratòria fraudulenta havies d'anar a La Caixa a que et segellessin el rebut si no aconsseguies negociar amb bones paraules.

Curiós que una empresa com COMSA fes servir com a eines tecnològiques de treball a un empleat seu (o subcontracte si m'apures) una llibreta i un boli per controlar l'entrega de les engantxines de resident. I lamentable que donin aquest servei a una Vil·la on tenen l'exclussiva d'ingressos per aparcaments (a part de l'Ajuntament, clar).

38.322ºN 142.369ºE - Epicentre

Ver mapa más grande

Xibertades

Receptes electròniques (07/04/2010)

Siiiii senyor!!

La cosa ja començava a anar prou be... massa be. I algú del govern va dir-se "anem a complicar una mica l'existencias dels avis" (i la del ciutadà en general). I es va crear la recepta electrònica.

Servidor anava a comprar pastillamen a Can Bertran Serracanta, i l'avia de l'altre banda de taulell es trobava impotent devant de la atentissima dependenta, que li deia que alguna cosa no estava be. La dona semblava que anés a demanar un permís d'òbres més que a buscar els seus medicament, carregada d'un foli doblegat per la meitat, introduït dintre d'una funda de plàstic, que ves a saber què semblava. Mare de Deu! El cas és que es quedava sense alguna pastilla / xarop.

Afortunadament les farmàcies, aquests establiments sense ànim de lucre, sempre tenen sol·lucions per tot.

Servidor ja havia passat pel tràngol d'anar a buscar les corresponents receptes cròniques i trobar-se quetal o qual medicament no hi era a la llista. El noi/noia corresponent del CAP, coneixedor de les mancançes informàtiques del "sistema", doncs te les donava. Però algún cop t'havies d'esperar a que el teu metge t'actualitzés la llista.

Es coneix que cada "x" temps s'han d'actualitzar. Però d'això no t'avisen, no. O el "sistema" s'oblida...

La idea deu ser bona, pero el gurú l'informatic de torn deu ser algún altre G-enxufat... i ja es sap. Ja de per sí els informàtics són gent complexe de tractar. Doncs imaginat "plugged".

Ja petarà. Quan guanyi CIU, o Ciutadans...

Alguna altre trama sortirà, ja veuràs.

El dependent de la farmàcia em va dir que ja feia gairebé un any que això ja funcionava. Deuen haver començat pels avis, que no es reboten. Això és com això de la fracció orgànica, que han començat la recollida-experiment per les urbanitzacions. Algunas esperant (il·lusament) que les recepcioni l'ajuntament. I per això no estosseguen i es mengen el marró de la prova pilot. Que per cert, he vist de tot per dintres d'aquests mini-contenidors. Dec ser l'únic que els fa servir?? Noo, el meu veí del costat també. Això diu, al menys.

Enfí, un cop més, GRACIES Administració, per amanir-nos l'existència.

Propera fita: RODALIES (?)

I com diria el gran Rubianes: Es que se me calienta la boca

Pastorets enlluernats (05/01/10)

M'he trobat amb una nova modalitat d'incivisme.. Es tracta del "flash-puteig".

Aquest passat diumenge día 3 de gener, hem anat la meva filla petita i un servidor a veure la darrera representació dels insuperables Pastorets Arenyencs d'enguany, amb la mala sort de coincidir (just a la meva dreta, un xic enrrere) amb una arenyenca-fotògrafa que durant TOT l'espectacle s'ha dedicat compulsivament a llençar flashos mitjanjant una càmera de les professionals. Això ho dedueixo no tant per la marca/model (he pogut veure que es tractava d'una reflex), sinó per la forta potència del flash.

Sembla que no n'hi ha hagut prou amb les meves queixes... aquestes no han fet més que encoratjar més les seves ànsies enlluernadores (crec que ha arribat a fotografiar, o si més no enlluernar, quatre o cinc vegades la mateixa escena).

Dues hores després d'acabar l'espectacle, encara tinc molèsties a l'ull dret. Em penso que no dec ser l'únic afectat, ja que alguna senyora, més allunyada i tot, també es queixava. Però ja ho sabem, per respecte o vergonya o el que sigui, no ens hem atrevit a dir-li res (no fos cas que en "flashegés" a la cara, directament).

Fins que la legislació reguli, igual que ja ho ha fet amb les llaminadures o menjars diversos, aquest tipus d'actituts incíviques, ens haurèm de proveir d'ulleres especials. Em pregunto si als seus fills els sotmet a sessions fotogràfiques amb super-flash...

Feliç 2010

Agossarats (04/02/11)

No se si hi ha drets d'imatge sobre gossos. Si el propietari de les bèsties se sent molest per que les hagi exposat, m'ho diu i les trec.       

Aquestes fotos les vaig fer el día de les darreres eleccions (le que va sortir el Mas elegit) mentre anava cap al col·legi electoral, i em vaig quedar bocabadat. Esperant que em diguessin "Que cony mires? no havies vist mai uns gossos amb jersei??".

No són un encant??                           

Escriure perquè si (09/02/2011)

Estava emprenyat com un pingüí, però acabo de llegir-me els darrers incunables del ja consolidat gurú arenyautic Quintana i del nou (encara que ja no tant nou) arenyauta miquelcolomer, i he sortit reconfortat entre trabucaires carlins, fulls d'escarola i pus diversa.

Es el tipus de lectura que a un (a mí al menys) li dona alegria i ganes d'escriure. Escriure perquè sí.

I perquè no pari el fluxe de posts d'aquesta la nostre comunitat internautica (pionera comunitat internautica, per una altre banda), us deixo anar uns enllaços que he trobat i algún que m'han passat.

Aprofito per convidar a qui trobi enllaços que cregui útils, interessants, curiosos, seriosos, de conya, de lleure, professionals, noticies, etc., a que els comparteixi aquí.

- El primer: Una noticia de l'AVUI en el que ens informen de que a Mataró creen un espai comunitari on deixar les cendres dels difunts. Una fossa comuna de cendres. La noticia és poc agradable, però compartint-la amb vosaltre em trec el mal cos que m'ha deixat llegir-la.

- El segón: Una web útil per estar al dia en matèria de fenòmens sismics i altres esdeveniments geològics. En un anglès-USA excel·lent.

- El tercer: Un seguit de fotografies espectaculars a 360º: una, una altre, aquesta, aquesta altre i finalmentaquesta. Ah!! m'oblidava: la última. No se si he repetit algúna o n'he oblidat. Amb aquest editor -arcaic, tot sigui dit- es fa farregós editar. Tant que se m'han acabat les energies de linkar coses. Aviat més.

Apa adeu!! Vaig a mirar Hannah Montana, vejam què n'aprenc d'aquest projecte de meuca... (això ho acabré esborrant ja veuràs).

Pols (24/02/2011)

Avui m'he detingut devant de l'aparador de la nova i flamant botiga de telefonia mòbil on abans era el Little Rock i anteriorment Can Majó de les sabates. I dintre del seu disseny minimalista (i pobre) he pogut comprovar com una subtil però no per això menys visible capa de pols l'adornava.

I he pensat cap a dins meu: vet aquí com estàn desbancant a l'aparador de l'estanc de La Riera, alma mater dels aparadors bruts de pols.

No se si els haveu vist... ambdos.

Mare de Deu Santissima, com m'agrada criticar.

I com que ja no puc aguantar més ho diré: Algú ha arribat a menjar alguna empanadita de la desapareguda "La Empanadita"? francament hi ha negocis predestinats.

Au, vaig a recloure'm en els meus foscos pensaments.

Extraterrestres!!

Llegia el passat divendres a la edición digital de la La Vanguardia aquest article pel qual sembla que el ministeri de l’interior britànic havia desclassificat milers de documents relacionats amb ovnis.

Es la típica noticia que a mi em crida l’atenció. Inclús tens l’enllaç a on descarregar-te aquests documents. Ho vaig provar amb un i era un informe sobre format imprès omplert manualment. No hi vaig parar excessiva atenció.

Li vaig comentar a un conegut (no gaire conegut) el qual em va dir que efectivament, molts governs havien fet el mateix darrerament. Que era un tema que no es podia aguantar gaire més en secret. Inclús que el president Obama te pensat fer unes declaracions al respecte.

La veritat és que jo em mantinc al dia a base d’escoltar 10 minuts al Manuel Fuentes al matí per Catalunya Radio. I com que sempre s’encarni-se’n amb el mateix potser no tenen temps de tractar aquestes banalitats de poc interès públic.

En qualsevol cas a mi no em va deixar indiferent. Ja tenim prou amb carnisseries i barberies musulmanes com perquè ara ens trobem amb botigues de recanvis per ovnis o sintonitzadors d’antenes de cap.

El meu conegut (no gaire conegut), em va adreçar a la web de exopolitica,

La exopolitica no és més que la disciplina pseudocientifica que estudia els actors politics, les institucions i els processos clau associats amb el fenomen ovni i la hipòtesi extraterrestre, així com les implicacions que comporta aquesta presència a la terra. I la veritat és que encara no puc valorar-la. Encara que de bon principi no te gaire bona aparença (wikipedia).

En qualsevol cas crec que val la pena no perdre el fil.

Aquestes coses sempre me les he mirat amb cert escepticisme, encara que estic convençut de l’existència d’altres formes de vida fora d’aquest malmès globus on vivim.

L’altre dia a la radio deien que fonts científiques solvents afirmen la altíssima probabilitat de que hi ha altres planetes com el nostre al “quinto pino”. Ja no si hi ha aigüeta o una herbeta resseca, no. Com la terra!.

Potser això d’anar al cel quan et mores comença a tenir certa raó de ser. Potser aquesta gent de més enllà d’Arenys de Munt tenen extractors d’ànima i poder fer backups de l’esperit. Ves a saber...

Insisteixo, crec que val la pena no perdre-hi el fil.

També a http://www.arenyautes.cat/content/extraterrestres

Gran novetat

S'estrena el primer seguidor d'aquest bloc: Carlos Soler. BENVINGUT CARLOS!!!

Jaumets from San Hilario

Jocs portables

Jocs pel teu pen-drive a dojo: PORTABLES.

A l'estiu tota cuca mor

Paparra (garrapata)

Ahir mentre em passejava el gos vaig notar que aquesta mini-primavera que ens ha invaït ha anat a menys. De fet diuen que diumenge començarà a no fer tant bon temps. I jo ho agraeixo.

Em va passar pel cap el fanstasma futur de l’estiu i tot el que comporta. Jo soc persona d’hivern. Un dia que van donar a no se quin canal estatal la vida de gent espanyola que viu a Groenlandia. I em va donar certa enveja. Si no fos pel fet gairebé segur, que en dues setmanes ja estaria arran de l suïcidi m’hi anava. Hi falta gent per les factories de gambes. I no hi ha requisits com a Alemanya. Tot de cop em van venir al cap un munt de raons per les que l’estiu no porta res de bo.

I certament, no porta res de bo. Jo diria que les úniques persones que els agrada són les dones (una espècie absolutament diferent a l’home), per allò del color de la pell i perquè son fredoliques de mena. Quí no ha patit en els seves carns les calefaccions amb temperatures exagerades pel fred de les senyores?.

Per començar, la calor és insana. Apareixen bèsties que piquen. Cada any més agressives i t’has de deixar el sou en insecticides químics, o d’aquests nous que  fan microsorolls que només senten les bèsties en sí. Productes per la pell que repelen els mosquits. Cremes antipicades, etc.

Fa que la gent es torni més irascible i susceptible. La mostra està a la carretera, pels conductors que a la mínima saltem. Factor multiplicador és el fet de l’augment del volum de vehicles que venen i van. Ara a la platja, ara a Sant Miquel del Fai. I amb la situació actual que convida a estar de mala llet, això s’accentua.

I parlant de carretera, no diem res dels ciclistes, que també es multipliquen, com els conills, posant en risc la vida del conductor i la seva pròpia (es suposa que ell ja sap el que es juga).

No gens menys si atropelles a qualsevol dels habitants dels campings, atapeïts de xusma gent, mentre travessen la carretera. Com els que hi ha entre Arenys i Canet. No és bona cosa participar en aquesta tasca de selecció que fa la mare natura.

Ara amb la llei antitabac les terrasses seran plenes de gent fumant. En això no han pensat els legisladors. Doncs serà el moment de ficar-nos dintre dels bars i gaudir dels aires condicionats. I hauria de dir “gaudir” entre cometes, perquè els aires condicionats no tenen res de bo. Es la cosa més insana que hi ha en el mon:

1er.- Pels canvis de temperatura. Refredats segurs.

2on.- Per la seva dubtosa salubritat. Què en sabem sobre el manteniment dels filtres? Qui et diu que no estàs respirant més merda de la que respiraries com a fumador passiu?

Què no dir de la platja? El lloc ideal per no anar, tret que a un li agradi ser envaït per indesitjables a la seva mini-parcel·la. I assegureu-vos de posar la corresponent crema solar factor 50 a tot el cos per reduir el risc d’aparició d’algun melanoma. Ja sabem que els primer dies si, però que més endavant fa mandra. I el barret!. I paciència!. Si hi ha sort, aquell dia les meduses haurà anat a un altre indret a picar a la gent. Els nens que passen corrents i t’omplen de sorra, o et fumen un cop de pilota... Els llocs per aparcar. Els preus abusius de les guinguetes (abans “xiringuitos).

I pels que tenen gossos és la època de comprar els anti-paparres. Format pipeta o format collar. Així i tot alguna se n’ha de treure amb la pinça especial lleva-paparres.

Segons he pogut llegir, les estadístiques diuen que a les vacances d’estiu és quan augmenta el numero de separacions matrimonials. Les parelles, acostumades a tenir-se només certes hores al dia, passen a estar tot el dia junts. A això li hem d’afegir les inevitables tensions de tenir les criatures tot el dia amunt i avall. Al hivern cadascú a les seves tasques. Uns treballant, els altres al cole. I a la nit just fer els deures, sopar i anar a dormir. Un altre punt negatiu per l’estiu.

Enfi, què millor que anar a fer un bon passeig hivernal pel bosc, ben abrigadets, i sense la suor regalimant-nos per la cara?

Com diu la cançó de La Trinca: “es que a l’estiu (x3) tota cuca viu”, i molesten!! Les cuques, molesten!!

MiNE! - Icompetència horaria

He vist publicat el video d'aquesta cançó a la web dels arenyautes, i m'ha agradat. A primera vista em pensava que eren Estopa, però no. Encara que també tenen un so alegre i refrescant. I són més de dos.

Si li dius al teu terapeuta...

Girona és maca, però tampoc tant!!

Hem tornat a estar a Girona. No em cansaré mai de fotografiar-la, però com diu el Tardà del Polonia:





I aquesta és una foto "alternativa" de Girona:

Carnestoltes 2011

Em preguntava i em preguntavem quan cauria Carnestoltes aquest any. La pregunta de cada any. He trobat un bloc on t'ho diu. Es tracta del GDC ROSES. El Grup de Defensa del Carnaval de l'esmentada població.

Aquest any serà:

• DIJOUS DE CARNAVAL: 3 de març
• DILLUNS (Enterrament de la sardina): 7 de març

I AQUEST és l'enllaç on diu quan serà Carnaval o Carnestoltes d'aquí al 2050.

Per acabar d'amanir l'informació i esbrinar quan serà el Diumenge de Rams, es calcula amb els mesos lunars (28 dies), i correspon al primer diumenge de lluna plena després de la entrada a la primavera (21 de març). Font: http://personales.ya.com/ballaruga//calcul.html

El calendari lunar de 2011 és aquí: http://www.tutiempo.net/luna/fases_1_2011.htm.

Ja podeu posar-vos a calcular.

Caricaturitzat!

Anar clicant aquí i allà hom va trobant cosetes curioses, interesants i prescindibles. Per exemple, aquest enllaç et porta a un lloc on caricaturitzar la fotografia que tu vols. Està pensat per la TEVA fotografia . Pensant per la gent senzilla que no sabem fer servir el Photoshop ni altres programes de retoc fotogràfic.

Es diu CONVERT CARTOON, i la URL: http://www.converttocartoon.com/

Com a mostra:

Un botó:

Parlant de Salvador Espriu

Fent una recerca, ràpidament he trobar AQUEST enllaç a fragment de la obra d'aquest aparentment avorrit poeta santacolomenc (farnesenc) i Arenyenc d'adopció i mite.

I un fragment de l'entrevista que li va fer a TVE en Joaquin Soler Serrano:

No convé que diguem el nom

del qui ens pensa enllà de la nostra por.

Si topem a les palpentes

amb aquest estrany cec,

on sinó en el buit i en el no-res

fonamentarem la nostra vida?

Provarem d'alçar en la sorra

el palau perillós dels nostres somnis

i aprendrem aquesta lliçó humil

al llarg de tot el temps del cansament,

car sols així som lliures de combatre

per l'última victòria damunt l'esglai.

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser

si no són lliures.

Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser

si no som lliures.

I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

La pell de brau

De vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de compendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibretat.

Aquest text de Salvador Espriu (La pell de brau, de 1960) és a una de les portes a cantó de la façana de la passió del temple de La Sagrada Familia, i m'ha emocionat trobar-lo, i aquí el deixo.
http://www.arenyautes.cat/content/la-sagrada-familia