Al XVI Saló del manga he fet el següent descubriment: Una parodia de Lost (Perdidos) en còmic: PARDILLOS. Una creació de Carlos Azaustre Rodríguez (AZA). Es bo, a priori. Un botó de mostra:
dissabte, 30 d’octubre del 2010
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Història de bombetes
Aquest relat comença amb la bombeta de la fotografia. Es una bombeta d'aparença convencional, però per dintre és halògena. Te l'avantatge de que no cal anar amb compte a l'hora de tacarla. Tothom sap que les bombetes halògenes no es poden tocar amb els dits; el greixet que es deixa fa que es fongui en poc temps de funcionament. No és tant económica com les bombetes econòmiques, però consumeix menys i fa més llum. I la durada... in aeternum.Tot això m'ho explicava el dependent sudamericà de la Ferreteria Muñoz d'Arenys de Mar. Normalment els dependents de ferreteria són persones que disposen del dogama de la veritat sense lloc a dubtes. I si a això afegim que aquest dependent provingui d'alguna casta d'intocables de les selves amazòniques, doncs no diguem res.
El cas és que aquesta bombeta es va fondre amb una rapidesa inusual, inclús va durar menys del que dura una bombeta de les convencionals.
I perquè la vaig comprar? doncs resulta que em va venir la dèria implacable de reciclar-me al mon de la bombeta d'estalvi. Implacable perque començen ha haver problemes per trobar bombetes de les convencionals de segons quins models i segons quins wats. El problema de les bombetes d'estalvi és que, de moment, i fins que no es desenvolupin, triguen una estona a assolir el màxim nivell d'il·luminació. I per exemple per anar al lavabo, per tal de fer aigües menors, doncs resulta incòmode. Perque entre que comences i acabes, encara et trobes a mitges llums. Com si estiguessis am el llum d'una espelma. Total, que el dependent em va recomenar aquesta bombeta.
Quan va tocar un altre cop anar a renovar el parc de bombetes, vaig explicar el fet al dependent, i em va dir que era impossible. Extrem que va corroborar el Sr. Muñoz, propietari de la Ferreteria Muñoz. Em vaig sentir petit. Fins i tot vaig arribar a creure que era un problema meu, d'alguna sobretensió, de l'instalació de casa, que estava malament... no ho se! total, que vaig caure al parany i vaig comprar un altre cop la mateixa bombeta. Be, la mateixa no, una altre, nova, però amb lo ruc no fòra extrany que hagués comprat la mateixa.
I al cap de 3 setmanes, es va tornar a fondre. I em vaig sntir estupid. Però el dependent sudamericà ja no hi és. I no penso caure en la tentació de discutir l'assumpte amb el Sr. Muñoz ni amb el nou dependent, català aquest cop.
Però mira que són cares les noves bombetes eh? una mitjana de 6 € per bombeta. 7 € si les compres a l'Estri. L'Estri és molt més car que el Muñoz, comprobat. I ja es nota, perquè quan hi vaig mai trobo a ningú. No se pas de què deuen viuere. Com La Empanadita.
Rusc
Desenes de vegades hi vaig passar pel devant abans de no portar la camara a sobre i fer la foto. La pintura envellida el rovell, el rusc... la platja del Cavaió de fons invissible.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)