Sant Roc 2010 vist per un synerauta (*)

(*) @synerauta és el meu nick a twitter, per si em voleu seguir.
Aquest article també es pot veure a: 

http://www.arenyautes.cat/content/sant-roc-2010-vist-un-synerauta

Servidor era un de tants forasters que d'adolescents venien al Johnny's buscant amistat de les gents d'aquesta acollidora vil·la. Ja de petit veníem sovint amb els pares (rollo pixapins), i freqüentavem el Martínez i els seus irrepetibles musclos a la marinera (que no s'han tornat a repetir).

I al final m'hi vaig quedar (o s'hem van quedar)

El cas és que els costums d'Arenys de Mar em tenen enamorat, i he volgut posar aquí les fotos que per mi representen la visió d'aquest Sant Roc, amb les limitacions que la meva modesta càmera em deixa.

Està repartit entre la meravellosa representació urbana de La Pesta, els macips i La Dansa.

Aquest any ha estat una mica més especial que altres: per la representació de la Pesta ('La Pefta', segons com), la Dansa d'Arenys per sang nova i jove (alguns més que altres) i gent notable (historiador, televisiu...). Ubicació de la realització de la Dansa, davant del Xifré. Pel meu gust ja estava be a la placeta, lloc emblemàtic de tota la vida.

A cada fotografia deixo, si s'escau, els meus comentaris, pertinents o impertinents.

I fins l'any que ve, Sant Roc.

P.D.:

Per qui li pugui interessar, aquí deixo un enllaç (es) a la vida del nostre Vot de Vila del web d'algú que sembla que hi entén: http://www.terra.es/personal/angerod/roque.htm

SANT ROOC!!

Més fotos:

Totes a Gmail-Picassa:

Sant Roc 2010

Nota: el present article es basa en opinions de l'autor (jo) i la informació en el meu poder. Qualsevol errada, foto mal presa, comentari desafortunat (no he dit res de la caiguda de pantalons de l'Estanis durant la dansa, consti), dada incorrecte, etc., no hauran estat fruit de mala fe, sinó de desconeixement, mancança de medis o una apreciació molt sui generis.

Video Macips Sant Roc 2010

A Arenys de Mar, com no....

No són uns herois...

Un amic m'ha enviat un copy-pasting de l'article del Salvador Sostres del 24 d'agost que alhora copio-engantxo aquí, malgrat que això és una pràctica molt mal vista entre els blocaires.

Aquest article, original, el podeu trobar a http://www.salvadorsostres.com/. La cosa va de l'alliberament dels de Santa Coloma de Gramenet: l’Albert Vilalta i el Roque Pascual i actituds solidàries mal dirigides. Jo, per ètica personal, m'he permés eliminar l'insult més 'agressiu' amb uns "-----".

Aquests dos nois que han estat alliberats a Mauritània espero que hagin après la lliçó. La lliçó que al món hi ha bons i dolents, i que els d’Al-Qaida no semblen pas ser els bons. Ni els d’Al-Qaida ni el que Al-Qaida representa ni diu representar. Espero que aprenguin, també, el valor de la llibertat, i com d’absurd resulta posar-la en perill per baixar al moro a fer-se el solidari. Espero que entre els lectors d’aquest pàgina no hi hagi cap babau que cregui encara que aquests nois anaven a fer cap tasca solidària. A la seva famosa i tan penosa caravana dita solidària amb prou feienes hi duien quatre llaunes, l’ajuda per a un dia, que s’hagués pogut enviar igualment pels canals habituals sense que fes falta llur presència estrafalària. És com el cas d’aquella floteta que se’n digué de la llibertat i que en el fons era de propaganda de Hamas, perquè duia més terroristes i armes que ajuda humanitària.

Això d’aquests nois a Mauritània ha estat una excursió de progres de casa bona que ha acabat fatal. M’alegra que el segrest s’hagi acabat sobretot pensant en les famílies dels dos carcamals, que no en tenen cap culpa. Però el segrest era evitable, hi ha països als quals és jugar a la ruleta russa viatjar-hi, i haver nascut a la part afortunada del planeta implica un mínim respecte, una mínima cura amb què has de tractar la teva preuada llibertat.

Aquests nois no són uns herois, són uns ----. I això els que tingui temptacions d’anar a fer el mec solidari han de tenir-ho clar: són uns imbècils de cap a peus, que de tant fer-se el solidari, no només no han ajudat a ningú sinó que el seu segrest ha costat 3,8 milions d’euros que han sortit dels nostres impostos, i a més a més, han estat segrestats a canvi de l’alliberament d’un terrorista. Tan aquests 3,8 milions d’euros com l’alliberament del terrorista d’intercanvi, serviran sense cap mena de dubte per patrocinar nous segrestos i atemptats. Espero que tant l’Albert com el Roque hi pensin, en el que han fet, en el que han provocat; i espero que tinguin la decència cívica de mostrar en públic llur penediment i de treballar de valent -si són tant solidaris- per com a mínim tornar-nos els diners que ens ha costat la seva llibertat.

No són metges de Metges sense Fronteres, ni monjes missioneres que hi deixen la pell i la vida construint escoles i hospitals; són dos carallots sense dos dits de front que volien fer-se els bons i els importants. Els hauria de caure la cara de vergonya de tot el que la seva inconsistència ens ha comportat.

Malgrat tot, benvinguts a casa. I això sí, una dutxa i a treballar, que ens deveu una pasta!

Sarkozy m'ha dit que tu est un mindundi, Zapatero (POLONIA)

Amb prop de 53.000 visualitzacions al Youtube, aquest gag del Polònia és un dels que més m'ha fet riure. Personatges: J.L.R. Zapatero i Carla Bruni.

Reconeixement de la Vila d'Arenys de Mar a Cesc Fàbregas

Es veu que la meva vila ha decidit fer un homenatge de reconeixement al futbolista de l'Arsenal, també jugador de la selecció espanyola quan cal, Cesc Fàbregas  nascut aquí a Arenys, que surt a la Wikipedia i que sembla no hi ha manera de que fitxi pel Barça.

Com que no he pogut el·ludir anar-hi, doncs què menys que fer aquesta rància i petita crònica (es que no m'agrada el futbol).

La presentació l'ha fet l'actor Oriol Cruz, en el paper de Iniesta, fent unes excel·lents imitacions de personatges diverssos. Personalment crec que en Cesc es va trobar una mica fora de lloc al començament, ja que més aviat semblava un programa del Crakovia, que el seu propi homenatge (si va fer be de l'Iniesta que en Fàbregas el contestava en espanyol, brètol!).

M'imagino que totes les viles i ciutats que tenen algú famós d'aquesta popularitat deuen fer el seu homenantge corresponent. En Pep Quintana, cronista local i d'exportació, feia aquest compendi de reflexions al respecte.

Com deia abans, al començament de l'acte s'el va veure incòmode, tallat i pobre de paraules. Insisteixo que crec que va ser per la vitalitat d'en Cruz (vist per la tele, el seu pare era força més xerraire i expressiu). Més tard, i com s'ha pogut veure per les noticies, l'acte va assolir grans registres d'emotivitat.

Sortosament vam marxar després de la primera part. La placeta de l'esglesia estava a petar. La resta ho vam veure per la televisió. El Sr. Alcalde Ramón Vinyes li va llegir un discurs al més pur estil de poble, i se li va entregar la medalla de la Vila. La primera que es dona (?).

Una bandera espanyola onejava (algú ho havia de dir). Màxim dues. Moltes del Barça. No vaig veure cap senyera.

Arenys de Mar és un poble de gent destacada, tant de neixement com d'adopció. Ara mateix tenim "coent-se" un altre jugador de futbol que apunta, que està al Barça B (o així), en Montal, antic "Presi", vam tenir a la Elena Francis (xafarderia sense fonament que apunta cap a Arenys de Munt més aviat), al inconmensurable Salvador Espriu, a l'Aramburu Topete (mort ja, pobre), l'Alba Sanmartí de Majoria Absoluta. La Mercé Pons, actriu consagradissima, la Rosa Gámiz, Berta, dona d'en Monrás en el Vent del Pla.  Pep Quintana, cronista, expert en Marroc i presentador de TV. L'Antoni Esteve, president de Lavinia TV, i periodista que va retornar al Vaquilla la darrera vegada que es va escapar.. 

Malgrat el caire ranci i mala pata de l'article, haig de dir que en el fons... estic content de que la meva Vila compti amb aquest gran esportista que en fa ressó i ens posa una miqueta més al mapa.

La crònica bona la podeu trobar a aquest article de  La Vanguardia: http://www.lavanguardia.es/deportes/noticias/20100802/53975950235/cesc-emocionado-en-el-homenaje-en-arenys-de-mar.html