...

FELIÇ ANY NOU

Poemes de Nadal

Uns Poemes de Nadal

Llei natural

Certa mena de persones

Hi ha un tipus de persona que em fa molta rabia: són aquells que pots trobar-te a qualsevol lloc, be sigui al metro, a la feina o a la sala d'espera del metge. Un es troba amb ganes de xerrar, pel que sigui, i sense voler-ho dona conversa a un tipus d'aquests.

La clau està en que et pregunta a què et dediques. I sigui el que sigui que li diguis, es mostra sumament interessat en el tema, i et pregunta fins i tot coses, que siguent un mateix un expert en la matèria, ho no sap que contestar. I pregunta, i pregunta, i mostra interés en els detall més ínfims, fins que et roba toota l'energía.

Doncs sabeu què?? que jo soc una d'aquellas persones.

Explica'm què fas, si us plau...

Xuxes a La Boqueria (Barcelona)

Nadal a Barcelona

“I want to do with you what spring does to the cherry trees” - Pablo Neruda

Viatge amb La Sardineta

Després d’aquests mesos emmagatzemats al meu disc dur, no he volgut deixar passar aquesta tarda de diumenge: he seleccionat els fragments més adients per aconseguir els no més dels 15 minuts que sembla que Youtube deixa posar de vídeos. He afegit els crèdits cutres, i aquí teniu la meva vivència amb el CARRILET d’Arenys de Mar, conegut com La Sardineta.

Una experiència en la que hom posa una mica en risc la integritat física. Es podria qualificar com “activitat de risc; sense cinturons de seguretat i desafiant el trànsit de la N-II i de la 3ª platja. Però ens ho varem passar pipa. Segur que ja ho heu pogut veure, i els agosarats viure-ho. Una passejada per Arenys de Mar amb especial “hincapeu” a la platja del Cavaió (que deu ser un cavall gros o que els te grossos), i passada de “rasquis” per l’alambí.

Aquestes imatges nefastes han estat gravades amb la màquina de fotografiar digital en mode vídeo. Una Olympus MU700, o sigui, un aparell senzillet. La mateixa càmera amb la que vaig gravar el Flashmob d’Arenys de Mar de l’MFreixes’ Team.

Dedicat a tot el poble d’Arenys de Mar i especialment a aquells/es que fan que a l’estiu tota cuca pugui viure i divertir-se.

Es pot veure també a: http://www.arenyautes.cat/content/viatge-amb-la-sardineta

28N

La barana bretolitzada del Xifré

Faig servir el mot “bretolitzar” perquè la paraula brètol l’he llegit molt darrerament. Es el que abans es deia “mal parit”, cabró”, “gamberru” o fill-de-dona-que-du-a-terme-pràctiques-sexuals-a-canvi-de-diners.

Ja està be amb el llenguatge socialment correcte!

Doncs això, que passant per devant de Xifré et trobes que encarà està la cosa com es pot veure a les fotos. Potser estan esperant que passi el pèrit.

Semblen les ruïnes d’Empuries, o el Foro romà. Una gran sensació de deixadesa.

El que s’hauria de fer és canviar el material, que aquest és una porqueria. Avui dia, que tot es construeix pensant en el brètols. Tenint la paraula vandalisme a l’ordre del dia, fan posar columnetes de mantega, de la señorita Pepis. Au va!!

La cosa ja comença a fer pudor.

L’Agenda, baluard de la moderació de l’statu quo arenyenc n’hauria de fer ressó, si no l’ha fet ja.

L'òxid de l'alambí

Ja feia massa dies que ho veia per continuar sense dir res.

Doncs a l’alçada de certa insigne papereria del poble… al costat d’aquella ferreteria on no pots entrar perquè sempre és plena de gent.

Doncs a l’altre banda hi ha el famós i controvertit alambí. Si, aquell aparell en altres temps utilitzat per la destil•lació del Calisay u altres productes de la gama d’espirituosos Mollfulleda, mitjançant un procés d'evaporació per escalfament i posterior condensació per refredament.

I ha passat el que havia de passar, el que tants setciències ja haviem vaticinat: el pobre alambí comença a presentar indicis d’oxidació, aquell procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.

Però que dic jo “indicis”!; està oxidat. I em fa mal a la vista, igual que us en fa a tots vosaltres que esteu llegint això. Jo el veig cada matí.

Com a mostra, unes fotos.

Doncs vejam si es posen les piles els que se les han de posar. Tot te solució, encara que val calers.

Si s’hagués previst alguna mena de tractament de protecció antioxidant, això no hagués passat tan aviat. Tot s’acaba oxidant. Fins els ossos, fins el monument a la Puntaire.

I que us pensàveu, que el coure no s’oxida, que aquest metall de transició, de coloració rogenca i brillantor metàl•lica que, juntament amb la plata i l'or, forma part de l'anomenat grup 11 de la taula periòdica, caracteritzat perquè són els millors conductors d'electricitat, no es rovella. Doncs si.

I ara, aprofitant que parlèm d’oxidació, us diré que el foc és fruit de la reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible. Dita reacció és exotèrmica, i despren l'energia de la reacció en forma de calor i llum.

En qualsevol cas espero que cap partit de la oposició faci servir aquest fet per culpar al govern actual de la crisi que estem patint. "Espero que se ahoguen en su propia mierda", que diria l’estimat Rubianes. No per res, és que ara m’he enrrecordat. Ostres...

I si passa res, doncs ja sortirà a l’Agenda.

La propera: la barana bretolitzada del Xifré.

To be or not to be (del RACC) - Fets quotidians

Per a mi va formar part d’una transició. Casar-me i formar una família. Autonomia, cotxe propi, vivenda pròpia feina estable, i... fer-me soci del RACC. El meu pare ho era i ho veia com un complement imprescindible per una bona estabilitat.

(Sona xorra i ho exagero, malgrat que hi ha una petita part de realitat).

I van passar els anys.

Ja feia uns quants que ho volia fer. A principis d’any venia un càrrec desagradable que cada vegada pujava més. I amb el canvi a l’€ la sensació de que estava pagant per no res es va multiplicar, igual que va passar amb molts productes de consum de dubtosa necessitat. Però aquest any ha estat el definitiu: m’he donat de baixa del RACC.

I ara que ho penso, he estat ruc de no haver-ho fet abans. O potser he estat ruc de no haver sabut esprémer el suc del munt de desconeguts avantatges que representava ser-hi soci. Però crec, pel que he pogut percebre, que el que volen és reduir la quantitat de socis, a base d’una espècie de mobbing al soci. A los hechos me remito:

Vaig optar per fer servir els serveis del Club per renovar el permís de conduir. Correctíssim servei de recollida de la documentació, però el “provisional, que havia de venir en 1 setmana, em va arribar el mateix dia que el definitiu per part de Trànsit: 2 mesos. I a sobre, dede’l RACC em van dir que era culpa de Correus. La seva carta, contenint el provisional estava datada de feia 4 dies.

Vaig presentar una queixa per escrit.

Encara és hora de rebre una disculpa.

Al cap d’uns dies... un mail amb el meu saldo de punts.

Una altre vegada vaig concertar cita amb el pèrit i el pèrit no es va presentar. Desde’l taller el van trucar directament i no tenia cap avís. Al RACC li van donar la culpa a la companyia.

He esperat a aquest passat mes d’Octubre per tramitar la meva baixa. Vaig trucar i em van facilitar una adreça de correu electrònic: els havia d’enviar el meu DNI escanejat i un breu escrit on manifestés la meva voluntat de donar-me de baixa. Cap pregunta, cap inquietud.

L’altre dia vaig rebre una trucada del RACC al mòbil,. “Ostres”, vaig pensar (només “ostres”). Però oh desil•lusió, els molt gamarussos em volien entatxonar una línia de mòbil de la ruïnosa xarxa de telefonia que han creat. A la tele-operadora que em va trucar no va semblar afectar-li el fet de que m’havia donat de baixa. De fet em va preguntar si realment estava decidit a donar-me’n de baixa. “Oh si, i ara més encara”.

Avui he rebut un e-mail del “Club” oferint-me assegurances.

Jo, per si un cas ja he donat avís a La Caixa (aquesta gran entitat abocada al servei al client...) perquè no atenguin rebuts de Club.

No se si és que hi ha molta precarietat laboral a aquesta empresa o si la gestiona algun ex-empleat de la Generalitat.

Però ja paro.

La propera entrega: ROMAUTO, un gran taller Nissan, o... els fulls de reclamació, ni per eixugar-se.

Ostres... no se si m’estaré buscant problemes.

I per cert, per fuets, els de Can Duran!

Anaïs - Noies dolentes

Aquests dibuixos els vaig comprar al Saló del Manga de 2009 i els tinc penjats al meu depatx a casa. M'agraden molt. Clica a sobre per fer-les grans.

"Pardillus"

Al XVI Saló del manga he fet el següent descubriment: Una parodia de Lost (Perdidos) en còmic:  PARDILLOS. Una creació de Carlos Azaustre Rodríguez (AZA). Es bo, a priori. Un botó de mostra:

Les veritats de Joan Tardà - Recopilació

Història de bombetes

Aquest relat comença amb la bombeta de la fotografia. Es una bombeta d'aparença convencional, però per dintre és halògena. Te l'avantatge de que no cal anar amb compte a l'hora de tacarla. Tothom sap que les bombetes halògenes no es poden tocar amb els dits; el greixet que es deixa fa que es fongui en poc temps de funcionament. No és tant económica com les bombetes econòmiques, però consumeix menys i fa més llum. I la durada... in aeternum.

Tot això m'ho explicava el dependent sudamericà de la Ferreteria Muñoz d'Arenys de Mar. Normalment els dependents de ferreteria són persones que disposen del dogama de la veritat sense lloc a dubtes. I si a això afegim que aquest dependent provingui d'alguna casta d'intocables de les selves amazòniques, doncs no diguem res.

El cas és que aquesta bombeta es va fondre amb una rapidesa inusual, inclús va durar menys del que dura una bombeta de les convencionals.

I perquè la vaig comprar? doncs resulta que em va venir la dèria implacable de reciclar-me al mon de la bombeta d'estalvi. Implacable perque començen ha haver problemes per trobar bombetes de les convencionals de segons quins models i segons quins wats. El problema de les bombetes d'estalvi és que, de moment, i fins que no es desenvolupin, triguen una estona a assolir el màxim nivell d'il·luminació. I per exemple per anar al lavabo, per tal de fer aigües menors, doncs resulta incòmode. Perque entre que comences i acabes, encara et trobes a mitges llums. Com si estiguessis am el llum d'una espelma. Total, que el dependent em va recomenar aquesta bombeta.

Quan va tocar un altre cop anar a renovar el parc de bombetes, vaig explicar el fet al dependent, i em va dir que era impossible. Extrem que va corroborar el Sr. Muñoz, propietari de la Ferreteria Muñoz. Em vaig sentir petit. Fins i tot vaig arribar a creure que era un problema meu, d'alguna sobretensió, de l'instalació de casa, que estava malament... no ho se! total, que vaig caure al parany i vaig comprar un altre cop la mateixa bombeta. Be, la mateixa no, una altre, nova, però amb lo ruc no fòra extrany que hagués comprat la mateixa.

I al cap de 3 setmanes, es va tornar a fondre. I em vaig sntir estupid. Però el dependent sudamericà ja no hi és. I no penso caure en la tentació de discutir l'assumpte amb el Sr. Muñoz ni amb el nou dependent, català aquest cop.

Però mira que són cares les noves bombetes eh? una mitjana de 6 € per bombeta. 7 € si les compres a l'Estri. L'Estri és molt més car que el Muñoz, comprobat. I ja es nota, perquè quan hi vaig mai trobo a ningú. No se pas de què deuen viuere. Com La Empanadita.

Rusc

Rusc
Cargado originalmente por mutsialagavia

Desenes de vegades hi vaig passar pel devant abans de no portar la camara a sobre i fer la foto. La pintura envellida el rovell, el rusc... la platja del Cavaió de fons invissible.

Girona

Girona
Cargado originalmente por mutsialagavia

Calisay de debò...

Calisay de debò...
Cargado originalmente por mutsialagavia

Una altre balança antiga del Calisay

Una altre balança antiga del Calisay
Cargado originalmente por mutsialagavia

Reliquia al Calisay

A batzegades

Els Pets desde l'Ateneu d'Arenys de Mar

Be, en realitat 1 Pet. Aquí vaig apendre a ballar sardanes, si el que faig és ballar-hi...

El fil d'Ariadna

He tingut curiositat per saber del terme o expressió: El fil d'Ariadna:

Ariadna, filla de Minos, s’havia enamorat de Teseu i, a canvi de la promesa que es casaria amb ella i la trauria de Creta, es decidí a ajudar-lo. Li donà un cabdell de fil que li havia donat l’inventor Dèdal (constructor del Laberint) per a que, després de matar el Minotaure, pogués sortir del Laberint on estava tancat el monstre.

Després de matar el Minotaure en un combat cos a cos (ja que els joves havien d’entrar desarmats al Laberint), Teseu aconseguí sortir del Laberint gràcies al cabdell d’Ariadna, i fugí amb ella i els altres joves.

Font: http://www.paparra.net/arxiu/post618 . Informació detallada d'en Teseu (Viquipèdia, com no): http://ca.wikipedia.org/wiki/Teseu i Ariadna: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ariadna-

LIPDUB - Wa Yeah! - Santa Eulàlia de Riuprimer - Festa Major 2010

Salvador Sostres i El Yoyas - Un incunable

11S - Visca CATALUNYA

Logo th

El microblogging

Si és que això és una merda! (i perdoneu l'expressió). No pots pretendre ser original, perque algú ja ho ha estat. El microblogging. Doncs clar, la Wikipedia o la Viquipedia ja ho diuen. Tot de gent neguitossa escrivint-ho tot. Però jo faré la meva verssió particular.

"Les meves gosses deuen pensar que soc d'una espècie inferior"

o

"Les meves gosses deuen pensar que soc d'una espècie complexe i avançada".

Aquesta és la cosa típica que pots escriure en un microbloc. Coses curtetes, pels que tenim poc a dir.

A mí el sistema de microblocs que més m'agrada és el tumblr. Impressionant la de coses que es poden comunicar d'una manera ben senzilla. Es pot posar i/o enllaçar:

• Un enllaç (valgui la redundància)
• Un text
• Una foto
• Una dita
• Un video
• Un audio
• Un xat

A més si vols pots combinar coses. El text amb una foto. Una foto amb un text... Se t'assigna una url. En el meu cas: http://synerauta.tumblr.com/. I apali!! que et visitin. I com fer-ho perque et visitin? Si ets un  mindundi, com és el meu cas, t'has de promocionar, i la millor manera de fer-ho és a través d'un altre:  el twitter, el pare del microblogging. Podeu llegir alguns comentarias a aquest article.

Crec que l'aventatge principal d'aquest medi de comunicació / informació és que es redueix de manera considerable el risc de ficar la pota i quedar en evidència. Per una altre banda pots assolir "l'excelència" si en poc text la fiques...

Hi ha microbloggers de gran renom...

Continuarà... (suposo)

Sant Roc 2010 vist per un synerauta (*)

(*) @synerauta és el meu nick a twitter, per si em voleu seguir.
Aquest article també es pot veure a: 

http://www.arenyautes.cat/content/sant-roc-2010-vist-un-synerauta

Servidor era un de tants forasters que d'adolescents venien al Johnny's buscant amistat de les gents d'aquesta acollidora vil·la. Ja de petit veníem sovint amb els pares (rollo pixapins), i freqüentavem el Martínez i els seus irrepetibles musclos a la marinera (que no s'han tornat a repetir).

I al final m'hi vaig quedar (o s'hem van quedar)

El cas és que els costums d'Arenys de Mar em tenen enamorat, i he volgut posar aquí les fotos que per mi representen la visió d'aquest Sant Roc, amb les limitacions que la meva modesta càmera em deixa.

Està repartit entre la meravellosa representació urbana de La Pesta, els macips i La Dansa.

Aquest any ha estat una mica més especial que altres: per la representació de la Pesta ('La Pefta', segons com), la Dansa d'Arenys per sang nova i jove (alguns més que altres) i gent notable (historiador, televisiu...). Ubicació de la realització de la Dansa, davant del Xifré. Pel meu gust ja estava be a la placeta, lloc emblemàtic de tota la vida.

A cada fotografia deixo, si s'escau, els meus comentaris, pertinents o impertinents.

I fins l'any que ve, Sant Roc.

P.D.:

Per qui li pugui interessar, aquí deixo un enllaç (es) a la vida del nostre Vot de Vila del web d'algú que sembla que hi entén: http://www.terra.es/personal/angerod/roque.htm

SANT ROOC!!

Més fotos:

Totes a Gmail-Picassa:

Sant Roc 2010

Nota: el present article es basa en opinions de l'autor (jo) i la informació en el meu poder. Qualsevol errada, foto mal presa, comentari desafortunat (no he dit res de la caiguda de pantalons de l'Estanis durant la dansa, consti), dada incorrecte, etc., no hauran estat fruit de mala fe, sinó de desconeixement, mancança de medis o una apreciació molt sui generis.