dimecres, 16 de març del 2011

Comme ça (llegit "comsa")

Coses d'Arenys de Mar

S'acosta inexorablement el temps d'haver de canviar l'engantxina del cotxe per poder aparcar a la 1ª platja (o de la Picordia) sense pagar.

Crec que no vaig ser l'únic afectat per la pèsima qualitat de servei per part del personal de COMSA de l'aparcament sotarrani del Xifré.

Quan el ticket s'havia d'obtenir a través del "mestre" que controlava abans l'aparcament un ja es trobava amb problemes. El fet de portar el rebut conforme havies pagat l'impost de circulació imprès de casa era un problema. Perquè ara som respectuosos amb el medi i alhora tecno-ciutadans, i consultem pagaments i rebuts per Internet. Molts ja no ho rebem en paper. Per ves a saber quina teoria conspiratòria fraudulenta havies d'anar a La Caixa a que et segellessin el rebut si no aconsseguies negociar amb bones paraules.

Curiós que una empresa com COMSA fes servir com a eines tecnològiques de treball a un empleat seu (o subcontracte si m'apures) una llibreta i un boli per controlar l'entrega de les engantxines de resident. I lamentable que donin aquest servei a una Vil·la on tenen l'exclussiva d'ingressos per aparcaments (a part de l'Ajuntament, clar).

dimarts, 8 de març del 2011

Receptes electròniques (07/04/2010)


Siiiii senyor!!
La cosa ja començava a anar prou be... massa be. I algú del govern va dir-se "anem a complicar una mica l'existencias dels avis" (i la del ciutadà en general). I es va crear la recepta electrònica.
Servidor anava a comprar pastillamen a Can Bertran Serracanta, i l'avia de l'altre banda de taulell es trobava impotent devant de la atentissima dependenta, que li deia que alguna cosa no estava be. La dona semblava que anés a demanar un permís d'òbres més que a buscar els seus medicament, carregada d'un foli doblegat per la meitat, introduït dintre d'una funda de plàstic, que ves a saber què semblava. Mare de Deu! El cas és que es quedava sense alguna pastilla / xarop.
Afortunadament les farmàcies, aquests establiments sense ànim de lucre, sempre tenen sol·lucions per tot.
Servidor ja havia passat pel tràngol d'anar a buscar les corresponents receptes cròniques i trobar-se quetal o qual medicament no hi era a la llista. El noi/noia corresponent del CAP, coneixedor de les mancançes informàtiques del "sistema", doncs te les donava. Però algún cop t'havies d'esperar a que el teu metge t'actualitzés la llista.
Es coneix que cada "x" temps s'han d'actualitzar. Però d'això no t'avisen, no. O el "sistema" s'oblida...
La idea deu ser bona, pero el gurú l'informatic de torn deu ser algún altre G-enxufat... i ja es sap. Ja de per sí els informàtics són gent complexe de tractar. Doncs imaginat "plugged".
Ja petarà. Quan guanyi CIU, o Ciutadans...
Alguna altre trama sortirà, ja veuràs.
El dependent de la farmàcia em va dir que ja feia gairebé un any que això ja funcionava. Deuen haver començat pels avis, que no es reboten. Això és com això de la fracció orgànica, que han començat la recollida-experiment per les urbanitzacions. Algunas esperant (il·lusament) que les recepcioni l'ajuntament. I per això no estosseguen i es mengen el marró de la prova pilot. Que per cert, he vist de tot per dintres d'aquests mini-contenidors. Dec ser l'únic que els fa servir?? Noo, el meu veí del costat també. Això diu, al menys.
Enfí, un cop més, GRACIES Administració, per amanir-nos l'existència.
Propera fita: RODALIES (?)
I com diria el gran Rubianes: Es que se me calienta la boca

Pastorets enlluernats (05/01/10)


M'he trobat amb una nova modalitat d'incivisme.. Es tracta del "flash-puteig".
Aquest passat diumenge día 3 de gener, hem anat la meva filla petita i un servidor a veure la darrera representació dels insuperables Pastorets Arenyencs d'enguany, amb la mala sort de coincidir (just a la meva dreta, un xic enrrere) amb una arenyenca-fotògrafa que durant TOT l'espectacle s'ha dedicat compulsivament a llençar flashos mitjanjant una càmera de les professionals. Això ho dedueixo no tant per la marca/model (he pogut veure que es tractava d'una reflex), sinó per la forta potència del flash.
Sembla que no n'hi ha hagut prou amb les meves queixes... aquestes no han fet més que encoratjar més les seves ànsies enlluernadores (crec que ha arribat a fotografiar, o si més no enlluernar, quatre o cinc vegades la mateixa escena).
Dues hores després d'acabar l'espectacle, encara tinc molèsties a l'ull dret. Em penso que no dec ser l'únic afectat, ja que alguna senyora, més allunyada i tot, també es queixava. Però ja ho sabem, per respecte o vergonya o el que sigui, no ens hem atrevit a dir-li res (no fos cas que en "flashegés" a la cara, directament).
Fins que la legislació reguli, igual que ja ho ha fet amb les llaminadures o menjars diversos, aquest tipus d'actituts incíviques, ens haurèm de proveir d'ulleres especials. Em pregunto si als seus fills els sotmet a sessions fotogràfiques amb super-flash...
Feliç 2010

dilluns, 7 de març del 2011

Agossarats (04/02/11)

No se si hi ha drets d'imatge sobre gossos. Si el propietari de les bèsties se sent molest per que les hagi exposat, m'ho diu i les trec.       

Aquestes fotos les vaig fer el día de les darreres eleccions (le que va sortir el Mas elegit) mentre anava cap al col·legi electoral, i em vaig quedar bocabadat. Esperant que em diguessin "Que cony mires? no havies vist mai uns gossos amb jersei??".
No són un encant??                           


Escriure perquè si (09/02/2011)

Estava emprenyat com un pingüí, però acabo de llegir-me els darrers incunables del ja consolidat gurú arenyautic Quintana i del nou (encara que ja no tant nou) arenyauta miquelcolomer, i he sortit reconfortat entre trabucaires carlins, fulls d'escarola i pus diversa.
Es el tipus de lectura que a un (a mí al menys) li dona alegria i ganes d'escriure. Escriure perquè sí.
I perquè no pari el fluxe de posts d'aquesta la nostre comunitat internautica (pionera comunitat internautica, per una altre banda), us deixo anar uns enllaços que he trobat i algún que m'han passat.
Aprofito per convidar a qui trobi enllaços que cregui útils, interessants, curiosos, seriosos, de conya, de lleure, professionals, noticies, etc., a que els comparteixi aquí.
- El primer: Una noticia de l'AVUI en el que ens informen de que a Mataró creen un espai comunitari on deixar les cendres dels difunts. Una fossa comuna de cendres. La noticia és poc agradable, però compartint-la amb vosaltre em trec el mal cos que m'ha deixat llegir-la.
- El segón: Una web útil per estar al dia en matèria de fenòmens sismics i altres esdeveniments geològics. En un anglès-USA excel·lent.
- El tercer: Un seguit de fotografies espectaculars a 360º: unauna altreaquestaaquesta altre i finalmentaquesta. Ah!! m'oblidava: la última. No se si he repetit algúna o n'he oblidat. Amb aquest editor -arcaic, tot sigui dit- es fa farregós editar. Tant que se m'han acabat les energies de linkar coses. Aviat més.
Apa adeu!! Vaig a mirar Hannah Montana, vejam què n'aprenc d'aquest projecte de meuca... (això ho acabré esborrant ja veuràs).

Pols (24/02/2011)

Avui m'he detingut devant de l'aparador de la nova i flamant botiga de telefonia mòbil on abans era el Little Rock i anteriorment Can Majó de les sabates. I dintre del seu disseny minimalista (i pobre) he pogut comprovar com una subtil però no per això menys visible capa de pols l'adornava.

I he pensat cap a dins meu: vet aquí com estàn desbancant a l'aparador de l'estanc de La Riera, alma mater dels aparadors bruts de pols.

No se si els haveu vist... ambdos.

Mare de Deu Santissima, com m'agrada criticar.

I com que ja no puc aguantar més ho diré: Algú ha arribat a menjar alguna empanadita de la desapareguda "La Empanadita"? francament hi ha negocis predestinats.

Au, vaig a recloure'm en els meus foscos pensaments.

diumenge, 6 de març del 2011

Extraterrestres!!


Llegia el passat divendres a la edición digital de la La Vanguardia aquest article pel qual sembla que el ministeri de l’interior britànic havia desclassificat milers de documents relacionats amb ovnis.
Es la típica noticia que a mi em crida l’atenció. Inclús tens l’enllaç a on descarregar-te aquests documents. Ho vaig provar amb un i era un informe sobre format imprès omplert manualment. No hi vaig parar excessiva atenció.
Li vaig comentar a un conegut (no gaire conegut) el qual em va dir que efectivament, molts governs havien fet el mateix darrerament. Que era un tema que no es podia aguantar gaire més en secret. Inclús que el president Obama te pensat fer unes declaracions al respecte.
La veritat és que jo em mantinc al dia a base d’escoltar 10 minuts al Manuel Fuentes al matí per Catalunya Radio. I com que sempre s’encarni-se’n amb el mateix potser no tenen temps de tractar aquestes banalitats de poc interès públic.
En qualsevol cas a mi no em va deixar indiferent. Ja tenim prou amb carnisseries i barberies musulmanes com perquè ara ens trobem amb botigues de recanvis per ovnis o sintonitzadors d’antenes de cap.
El meu conegut (no gaire conegut), em va adreçar a la web de exopolitica,
La exopolitica no és més que la disciplina pseudocientifica que estudia els actors politics, les institucions i els processos clau associats amb el fenomen ovni i la hipòtesi extraterrestre, així com les implicacions que comporta aquesta presència a la terra. I la veritat és que encara no puc valorar-la. Encara que de bon principi no te gaire bona aparença (wikipedia).
En qualsevol cas crec que val la pena no perdre el fil.
Aquestes coses sempre me les he mirat amb cert escepticisme, encara que estic convençut de l’existència d’altres formes de vida fora d’aquest malmès globus on vivim.
L’altre dia a la radio deien que fonts científiques solvents afirmen la altíssima probabilitat de que hi ha altres planetes com el nostre al “quinto pino”. Ja no si hi ha aigüeta o una herbeta resseca, no. Com la terra!.
Potser això d’anar al cel quan et mores comença a tenir certa raó de ser. Potser aquesta gent de més enllà d’Arenys de Munt tenen extractors d’ànima i poder fer backups de l’esperit. Ves a saber...
Insisteixo, crec que val la pena no perdre-hi el fil.