que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de compendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibretat.
Aquest text de Salvador Espriu (La pell de brau, de 1960) és a una de les portes a cantó de la façana de la passió del temple de La Sagrada Familia, i m'ha emocionat trobar-lo, i aquí el deixo.
http://www.arenyautes.cat/content/la-sagrada-familia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada