Si no saps que fer amb la teva vida. Si no li trobes cap sentit a res i vols tenir un futur de treball segur i ben remunerat: fes-te I.W.S. (comentari ple de fina ironia i certa mala folla).
Ahir varem celebrar el sopar de comiat de la 8ª promoció de IWS/IWP. Després de molts mesos d'estudi i d'assistència a classe, ho volíem celebrar. Aprovats o no. De les 15 persones que havien confirmat la seva assistència varem quedar 5. Menys de les meves previsions: havia reservat taula per 10. Epidèmia concatenada de raons per no assistir i fins i tot sense. Una colla de mariques tots plegats (ei, de broma i bon rotllo).
Però això ho escric en homenatge als 5 que varem quedar: Els 2 Tonis (Marí i Luque), el Pep, el Mario i un servidor. Penya que es va desplaçar des de Reus, Igualada, Sta. Maria de Palautordera, Terrassa i Arenys, desafiant a la crua onada de fred siberià, després de un dia de dur treball, cansats. Tot per tal de sublimar tant esforç consumit durant el curs, materialitzat en interminables plats exquisits, espases de llom, xoriçets, peix, pollastre, bou, vedella, amanides indesxifrables, etc. Servits per amables cambrers vinguts de paisos extranys i llunyans. Envoltats de gent feliç que celebrava altres esdeveniments. Interminables converses sobre les infinites possibilitats dels nostres futurs. En fi, un sopar inoblidable.
La història no està escrita per covards
I com a mostra, una foto:
Tot sigui dit: els cambrers no estaven per fer fotos. Pàries!
