La cosa meva - (CAT): 2014

Les nits d’insomni són refumudes. Venen un munt de coses al cap. La passada nit em van passar pel cap les diverses modalitats d’execució per pena de mort que conec, i pensava en quina seria la que triaria per a mi, si pogués.

Fa unes setmanes, a la sèrie Mentes Criminales (crec), sortia al començament l’execució d’un tipus, un assassí en sèrie. I va triar (sembla que hi havia la opció), ser executat per escamot (traducció normalitzada de “pelotón”) d’afusellament. Vaig pensar que si fos al cas, jo triaria el mateix. A l’episodi es veia el paio, amb caperutxa, i una cartolina amb una rodona vermella a l’alçada del cor, per assegurar el tret (mai més ben dit). L’escamot el composava poca gent: tres o quatre persones. M’imagino que la mort deu ser força ràpida, donat que l’escamot el deu composar tiradors experts. I la distància tampoc era de concurs, com vaig poder apreciar. De bones a primeres es deu sentir cert dolor, en les petitíssimes fraccions de segon que el cervell percep i somatitza el dolor.

Fent inventari de les diverses modalitats d’execució, recordo:

La injecció letal.- Última moda. Segons he vist a alguna pel·lícula, no és pim-pam. Es passa malament. He vist diversos escenaris i maneres d’aplicar. Tant manualment en una sala, com una cabina del tipus cambra de gas, totalment automatitzat.
L’esmentada cambra de gas.- També es passa malament, i hi ha el mite de la olor a ametlles amargants. Encara que potser amb els avenços tècnics i tecnològics s’ha solventat aquest aspecte, i potser la mort és més ràpida. Diuen que la mort per gas és dolça (et quedes adormit), però la relativa al gas domèstic. El tristement popular genocida Adolf Hitler, en va fer us de manera massiva
La forca.- Lenta, encara que de vegades fan us d’un personatge, que l’època medieval catalana en deien “estiracordetes”. Es tracta d’un ajudant del botxí que estira del condemnat per tal d’accelerar la seva mort i estalviar-li temps de patiment. Si no, és una mort que s’allarga a arribar. Es força conegut i difós que l’executa’t ejacula durant l’agonia.
La cadira elèctrica.- Si heu vist “La milla verde” veuríeu que en el casquet que li posen al condemnat li col·loquen una esponja xopa d’aigua amb sal en contacte amb el cap afaitat, per tal de facilitar la circulació del corrent elèctric. Mort convulsa...
La guillotina: Ha de ser ràpid, però a més de desfasat, brut i aparatós. No vull ni saber sobre la fugaç sensació de tenir el cap separat del cos. Sensació que t’emportes si o si. Ja no es porta (crec), tret dels països àrabs que utilitzen, alguns, la modalitat del degollar. Vaig poder veure un video que corria per Internet de uns jihadistes que degollaven a un periodista occidental. Està inspirat en un instrument ja utilitzat per a la pena capital a Escòcia durant el segle XIV. Va ser proposat l'any 1789 per Joseph-Ignace Guillotin (1738-1814) a l'Assemblea Nacional de França per a les execucions sense dolor. Del seu cognom ve el nom de guillotina.
El garrot vil, molt popular a Espanya, consisteix en un collar de ferro que per mitjà d'un cargol estreny el coll del reu fins a provocar-li la mort per asfíxia, alhora que el pot arribar a desnucar. La variant denominada catalana, inclou un punxó de ferro que penetra pel clatell i destrossa les vèrtebres cervicals del condemnat (font: Wikipedia). A la pel·licula “Salvador” (basada en la vida de l’activista autònom català Salvador Puig i Antich) s’hi pot veure la seva aplicació.

Un tret comú durant les execucions és que hi ha gent que mira. I el neguit del condemnat de rebre l’indult a l’últim moment. La trucada. Una altre tret comú i que he pogut veure a alguna recreació cinematogràfica és que a l’executable li posen bolquers, cosa d’agrair per part dels funcionaris. Ells no en tenen cap de culpa, encara que podrien negociar un “plus” que potser compensaria el fàstic d’haver de netejar les darreres deposicions de l’executat. Però seria més cosa del forense, o de l’ajudant, o de la gent de la funerària. Tant se val.

Organitzacions humanitàries lluiten per l’abolició de la pena de mort arreu. El país líder de les llibertats: Els Estats Units d’Amèrica és un càstig vigent actualment, contemplada en 32 dels 50 estats del país i per la justícia federal i militar.

La seva aplicació, així com els crims que es castiguen amb la mort, varien notablement segons cada jurisdicció. Alguns estats van abolir la pena capital al segle XIX o l'han suspès indefinidament. En l'actualitat, però, d'altres l'apliquen de manera habitual i han expandit el seu ús.

Es controvertit opinar sobre la pena de mort. Únicament hem de fer l’exercici de pensar: “I si a mi...?”.

Indubtablement un article macabre. Però així m'ha sortit.