Llegia el passat divendres a la edición digital de la La Vanguardia aquest article pel qual sembla que el ministeri de l’interior britànic havia desclassificat milers de documents relacionats amb ovnis.
Es la típica noticia que a mi em crida l’atenció. Inclús tens l’enllaç a on descarregar-te aquests documents. Ho vaig provar amb un i era un informe sobre format imprès omplert manualment. No hi vaig parar excessiva atenció.
Li vaig comentar a un conegut (no gaire conegut) el qual em va dir que efectivament, molts governs havien fet el mateix darrerament. Que era un tema que no es podia aguantar gaire més en secret. Inclús que el president Obama te pensat fer unes declaracions al respecte.
La veritat és que jo em mantinc al dia a base d’escoltar 10 minuts al Manuel Fuentes al matí per Catalunya Radio. I com que sempre s’encarni-se’n amb el mateix potser no tenen temps de tractar aquestes banalitats de poc interès públic.
En qualsevol cas a mi no em va deixar indiferent. Ja tenim prou amb carnisseries i barberies musulmanes com perquè ara ens trobem amb botigues de recanvis per ovnis o sintonitzadors d’antenes de cap.
El meu conegut (no gaire conegut), em va adreçar a la web de exopolitica,
La exopolitica no és més que la disciplina pseudocientifica que estudia els actors politics, les institucions i els processos clau associats amb el fenomen ovni i la hipòtesi extraterrestre, així com les implicacions que comporta aquesta presència a la terra. I la veritat és que encara no puc valorar-la. Encara que de bon principi no te gaire bona aparença (wikipedia).
En qualsevol cas crec que val la pena no perdre el fil.
Aquestes coses sempre me les he mirat amb cert escepticisme, encara que estic convençut de l’existència d’altres formes de vida fora d’aquest malmès globus on vivim.
L’altre dia a la radio deien que fonts científiques solvents afirmen la altíssima probabilitat de que hi ha altres planetes com el nostre al “quinto pino”. Ja no si hi ha aigüeta o una herbeta resseca, no. Com la terra!.
Potser això d’anar al cel quan et mores comença a tenir certa raó de ser. Potser aquesta gent de més enllà d’Arenys de Munt tenen extractors d’ànima i poder fer backups de l’esperit. Ves a saber...
Insisteixo, crec que val la pena no perdre-hi el fil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada