La salutació és l’acte social pel qual manifestes a una o més persones que tens en compte la seva presència quan te les trobes. Es pot fer de diverses maneres: gestual, verbal, mitjançant el contacte físic, o combinant les tres maneres. Sovint aquest acte s’acompanya de breus o no breus xerrades o fins i tot consumant l’acte mitjançant la ingesta d’alguna beguda a un bar o establiment similar.
Hi ha la gent que en la seva feina o negoci són agradables, amable, atents, però si te’ls trobes pel carrer no et coneixen. Això em passa amb el de la parada del xai, amb la dentista i amb el meu antic metge, que ara ja està jubilat. Per cert, ara sí que em saluda. Es el que es va equivocar diagnosticant-me una faringitis i era pulmonia. Cosa que va passar per auscultar-me amb camisa i samarreta.
En contrapartida, hi ha la gent que et passes la vida saludant, amb la qual no tens absolutament cap relació. Tens com un abonament de per vida a saludar. Es còmode perquè no t’aturen per xerrar.
Després hi ha la gent que la coneixes d’alguna cosa i no saps de què. Et sona. Acabes esbossant uns mitja salutació... o no. Exemple: el noi que despatxa el pa, i que fora del seu entorn perd la identitat.
Hi ha qui saludes i no et contesta. Fa molta ràbia, i et proposes no tornar-los a saludar mai més. Aleshores és quan aquesta gent et considera un mal educat. Aquest cas te diverses variants que de per se podrien ser objecte d’un article.
I com no, els que coneixes i saps que et coneixen, però que mai has tingut relació, i no saludes. Et quedes amb aquella sensació de buidor i tonteria...
Un altre cas serien aquells que mai et ve de gust trobar, però que estàs forçat a saludar. Per molt que evitis trobar-te’ls, els astres es posen d’acord perquè te’ls trobis de cara en el moment més insospitat.
I per acabar, la plantilla d’abonats a la salutació. Sense grans lligams i amb el ja ens està be saludar-los, mantenint breus xerrades ocasionals i no arribant més enllà de felicitar-nos l’any nou.
No entrarem en el context de si aixeques més o menys la veu. Si et surt més greu, aguda o amb carraspera. Si aixeques la ma, la sacseges, mous al cap amunt com els gossets de cotxe que es portaven abans (veure foto). Somrius o no. Ho acompanyes d’un rictus amb la boca, o si se’t nota clarament aquella hipocresia continguda.
