Moral de l'accident

Un company que diariament m'afalaga amb diversos enllaços a articles (*), principalment de caire nacional, m'ha passat aquest fragment d'un article del bloc del Salvador Sostres que no he volgut deixar de transcriure.

No se ben be si eñ que diu es real, cert, irreverent, socialment incorrecte, o tot alhora. Jo el trobo discutible en certs aspectes... però molt propi:

Mentre el Tibdidabo fou un parc burgès no va haver-hi mai cap problema. Les atraccions eren divertides i el risc escàs. És la moral burgesa, fantàstica. Després se’l quedaren els socialistes i tot degenerà. El públic s’anà tornant més xusmós cada vegada, més quinqui; la gastronomia es tornà horrible, l’estúpida pedagogia que pretenia el parc fou un compendi de barbaritats i algunes atraccions històriques començaren a desaparèixer, com la Muntanya Russa històrica, tan inofensiva com agradable. Fóu substituïda per la present muntanya russa, sense cap ineterès ni gràcia.

Amb el nou públic, propiciat per la propietat i l’estètica socialista, tot rastre del doctor Andreu s’esvaí i s’instal·laren al parc les atraccions més bèsties, com aquest Pèndol que dissabte, fatalment, va accidentar-se. Als quinquis els agraden les atraccions salvatges. Tothom necessita emocions fortes, i els que no poden tenir-es intel·lectualment van a parcs d’atraccions o prenen drogues. O fan el boig amb la moto.

Quan puges a atraccions tan bèsties no sé si penses que poses la teva vida a preu de saldo, i que tan barata és ben normal que la mort acabi comprant-te-la.

 

 

(Es il·legal fer això? aquest articlet?)

(*) Els quals posteriorment processo, selecciono, condenso i publico si s'escau...