Sort que anava amb temps

Aquest matí, despres de la dutxa diaria mentre em preparava l'esmorzar a la cuina (ja havia tret la meva magdalena valenciana marca Condis), m'he trobat a un mosquit enorme repenjat al vidre de la finestra. Li he donat un cop amb el drap de cuina. Però això només ha fet que excitar-lo i alterar-lo, i s'ha posat a volar enfurismat per tota la cuina.

Aleshores he anat a la meva tauleta de nit per tal d'agafar el Bloom. Però quan he tornat  ja no l’he vist. I curiosament tampoc hi era la magdalena.

He sentint algú que xiuxiuejava, molt fluixet (tshhht, tshhhht). Era el mosquit que havia agafat la magdalena i se l’estava menjant, tot espatarrat, al costat del gerro de nansa trencada de sobre el marbre, i em cridava fent mofa.

M'he dirigit a ell i amb mala cara li he cridat la atenció. Me l’ha tornat sense recança. Com que l'he vist de bona pasta li he suggerit que em fes companyía mentre prenia el cafè amb llet.

Li he donat un troç de magdalena en senyal de bona voluntat, i m'ha estat explicant un munt de coses. La primera de totes és que en realitat no es diuen mosquits, sinó Culicidaes, i que ell era un  de mascle (fet obvi per la prominència dels seus genitals), fins a la gorra d'estar tot el dia fecundant femelles (que són les que piquen). Que malgrat tenir aquesta mida tant gran i aspecte ferotge, no fan res, no piquen. Que la magdalena tenia molt bona pinta amb el sucret per sobre, i li ha vingut de gust. Que s'han anat barrejat amb els mosquits/tes tigre i que ara no són "ni chicha ni limoná". Que ni fan (le femelles, clar) aquelles picades tant bèsties, ni les picadetes d'anys ençà. Les femelles són molt més grans, i encara en corren de tigre pur, però poques.

La conversa ha estat amena i enriquidora, però quan he acabat d'esmorzar l'he ruixat amb Bloom i he anat a acabar-me de vestir per anar a treballar. La bèstia ha mort amb el desencis de sentir-se traït a la cara. Però hom ja sent prou bestieses al cap del dia  com per crear vincles amb un mosquit-semental.

Sort que anava amb temps...