Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1396-1410). Primer duc de Montblanc (1387-1396). Nasqué a Perpinyà el 29 de juliol de 1356 i era fill de Pere III el Cerimoniós i d’Elionor de Sicília. Casat amb Maria de Luna, de la qual tingué quatre fills: Martí, Jaume, Joan i Margarida, cap dels quals el va sobreviure. En morir la seva mare (1375) Martí va heretar els drets al tron de Sicília i a la vegada Pere III li cedí els seus (1380). En accedir al tron Joan I, per mort del seu pare Pere III, va crear per al seu germà Martí el ducat de Montblanc (1387) i va nomenar-lo lloctinent seu. L’any 1392 encapçalà, junt amb Bernat de Cabrera, l’armada d’un centenar de naus que navegà vers Sicília per restablir en el tron Maria I de Sicília casada amb el seu fill Martí el Jove. Intervingué activament en la guerra de Sicília, a la qual l’acompanyaren un gran nombre de guerrers montblanquins. A la mort del seu germà Joan I (19 de maig de 1396) el succeí en el tron català. Com que el nou rei es trobava a Sicília, fou constituït un consell de regència que presidí amb gran encert i prudència Maria de Luna mentre Martí I romangué fora de Catalunya. Martí I sortí de Sicília el 10 de gener de 1397 de retorn a Catalunya, però passà per Còrsega i després, cercant solucions pel cisma d’Occident, per Marsella o Avinyó on visità el papa Benet XIII . Desembarcà a Barcelona el 22 de maig de 1397. L’any 1399 organitzà una croada contra els sarraïns en la qual participà una host montblanquina sota les ordres d’Alfons Rovira. Durant el seu regnat sanejà les finances reials i perseguí la corrupció. Convocà les corts de Perpinyà, obertes el 26 de gener de 1406, on pronuncià un discurs d’obertura que s’ha considerat una dels millors textos de l’oratòria catalana medieval. Les lluites nobiliàries que es produïen a València obligaren el rei a traslladar-se a aquella ciutat en un intent de pacificar-la (1406-1407). Mentrestant ocorregué la mort de la seva esposa Maria de Luna (1406) que produí en el rei un gran desconsol, agreujat temps després per la mort del seu fill Martí de Sicília. Aquesta darrera mort plantejava al rei el problema de la successió i es casà amb Margarida de Prades (1409) sense que d’aquest matrimoni es seguís descendència. Martí l’Humà, fou un rei pietós, culte i humanista, gran coneixedor de la cultura clàssica. Tingué relació amb Bernat Metge i Francesc Eiximenis i amb els dominics Vicenç Ferrer i Antoni Canals; maldà per crear un Estudi General a Barcelona, intent que no prosperà per l’oposició del consell municipal de la mateixa ciutat; millorà notablement els serveis d’assistència sanitària edificant l’Hospital de la Santa Creu i reorganitzà l’estudi de medicina barceloní. Fou un gran impulsor de les arts reformant el Palau Reial Major, i edificant el de Bellesguard i el de Poblet que porta el seu nom. A Montblanc projectà celebrar-hi corts els anys 1402 i 1404, protegí el monestir de la Serra i ajudà en la construcció del temple de Santa Maria. La tradició diu que va satisfer les despeses de la construcció de la desapareguda façana gòtica del temple. Protegí els jueus de la vila, tingué especial cura a evitar conversions forçades i confiscacions de béns (1390) i els concedí tota classe de drets civils (1399). L’any 1495 autoritzà un nou establiment de jueus a Montblanc. Morí al monestir de Valldonzella, de Barcelona el 31 de maig de 1410. Després de la mort de Martí, l’Humà, quan encara el monarca no tenia successor, el Parlament de Catalunya es reuní a Montblanc, però les sessions continuaren a Barcelona i més tard a Tortosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada