diumenge, 4 de març del 2012

La "normalitat"

Estava fullejant un exemplar del mes de març d'enguany de la publicació comarcal TRIBUNA maresme, quan m'he trobat amb un article que signa en Nestor Bolomo (psicoanalista). Es titula "La psicoanalisi-II. M'ha cridat l'atenció el següent text:

La normalitat és el resultat de la norma. Cada època ha tingut la seva normalitat i hi ha tantes normalitats com cultures. Les persones no estan modelades en la normalitat: són el resultat de la seva història particular, de les seves decisions i... de la sort.

Aquest article el dedico a totes aquelles persones que es creuen amb la potestat de jutjar i decidir sobre el que és o no és normal. Crec que valdria la pena que llegissin aquest fragment, abans, i valorar la seva pròpia normalitat.

dissabte, 4 de febrer del 2012

In memoriam

Si no saps que fer amb la teva vida. Si no li trobes cap sentit a res i vols tenir un futur de treball segur i ben remunerat: fes-te I.W.S. (comentari ple de fina ironia i certa mala folla).

Ahir varem celebrar el sopar de comiat de la 8ª promoció de IWS/IWP. Després de molts mesos d'estudi i d'assistència a classe, ho volíem celebrar. Aprovats o no. De les 15 persones que havien confirmat la seva assistència varem quedar 5. Menys de les meves previsions: havia reservat taula per 10. Epidèmia concatenada de raons per no assistir i fins i tot sense. Una colla de mariques tots plegats (ei, de broma i bon rotllo).

Però això ho escric en homenatge als 5 que varem quedar: Els 2 Tonis (Marí i Luque), el Pep, el Mario i un servidor. Penya que es va desplaçar des de Reus, Igualada, Sta. Maria de Palautordera, Terrassa i Arenys, desafiant a la crua onada de fred siberià, després de un dia de dur treball, cansats. Tot per tal de sublimar tant esforç consumit durant el curs, materialitzat en interminables plats exquisits, espases de llom, xoriçets, peix, pollastre, bou, vedella, amanides indesxifrables, etc. Servits per amables cambrers vinguts de paisos extranys i llunyans. Envoltats de gent feliç que celebrava altres esdeveniments. Interminables converses sobre  les infinites possibilitats dels nostres futurs. En fi, un sopar inoblidable.

La història no està escrita per covards


Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Al Moncho's de Travessera de Gràcia. 

I com a mostra, una foto:



Tot sigui dit: els cambrers no estaven per fer fotos. Pàries!

dissabte, 24 de setembre del 2011

Christine Lagarde

Meravellós el carisma que emet aquesta senyora. Em penso que donarà que parlar


Christine Madeleine Odette Lagarde (1 de gener de 1956ParísFrança) és l'actual ministra d'Afers Econòmics, Finances i Indústria de França, nomenada pel president Nicolas Sarkozy el juny de 2007. Anteriorment va ser ministra d'Agricultura i Pesca i ministra de Comerç en el govern de Dominique de Villepin. Lagarde és la primera dona a convertir-se en ministra d'Afers Econòmics d'una economia del G-8.


Veure: http://ca.wikipedia.org/wiki/Christine_Lagarde

El Convidat Quim Monzó

diumenge, 21 d’agost del 2011

Deu



Aquest article ha sorgit d'aquest altre, publicat a http://www.arenyautes.cat.

A Deu el considero com un ent del qual la societat des de les seves formes més primitives en ha imposat, ja des de la infantesa. A tota civilització. A tots els temps, Deu és el lider espiritual i immaterial de creences i civilitzacions, i això queda de manifest en la necessitat de l’home de la seva omnipresència.

En molts casos, el Deu de torn te o ha tingut un representant físic: Mahoma, Jesucrist, etc. (de fet no conec més…). Dintre de la supèrbia de l’home a Deu se li sol assignar forma humana. I ningú l’ha vist, tret d’estats psicòtics alterats. En aquests casos s’ha arribat a veure fins i tot follets de colors.

D’aquí es desprèn un alter concepte, que és la fe: creure en el que no s’ha vist, l’espiritualitat.

L’existència i Ia promoció de Deu les gestionen les religions, que no són objecte d’aquesta resposta a aquest article. Les religions tenen normes. La seva desobediència es penalitza amb càstigs diversos. Des dels més innocents als més salvatges i sanguinaris. En el seu nom es fan guerres, es cometen assassinats i es camuflen actes molt censurables.

Per una altre banda haig de dir que en absència de la religió hi ha un buit en la presència de valors que permetin tenir una societat de convivència sostenible. I això està quedant ben patent. Llàstima oi?

L’esser humà necessita un Deu a qui agafar-se quan venen mal dades.

L’ateisme seria una altre forma de Deu.

De fet, a mí quan em venen dubtes existencials, llegeixo “Perquè no soc cristià”. Es curt, aclaridor i fàcil.

Y creó Dios al hombre a su imagen, a imagen de Dios lo creó; varón y hembra los creó.  Génesis 1:26-28

dimecres, 3 d’agost del 2011

BASTARDS!


Bastard és un insult poc difós per aquestes contrades.

I se li podria aplicar a l'acte de colocar el senyal de velocitat màxima de 90 km/h després del senyal d'avis de radar (entre el Camping Carlitos i el prostibul local, entre Canet i Arenys, direcció sud), entre els punts kilomètrics 658 i 659. Fàcil de que el següent senyal de 60 km/h (a l'alçada de la pizzeria Gio) passi desapercebut, i es caigui en el parany d'anar a més del compte passat el radar

que hi ha més o menys aquí a la foto (just al PK 658, per que a les multes quedi clavat).

Prèviament, devant del Camping Victòria, ja hi ha un altre senyal d'avis de radar, però la gràcia, entenc jo, és enganyar amb el joc aquest de senyal: ara radar, ara a 90 km/h...

(bastards)

M'indigna! però no acampo...