dimarts, 16 de novembre de 2010

L'òxid de l'alambí



Ja feia massa dies que ho veia per continuar sense dir res.

Doncs a l’alçada de certa insigne papereria del poble… al costat d’aquella ferreteria on no pots entrar perquè sempre és plena de gent.

Doncs a l’altre banda hi ha el famós i controvertit alambí. Si, aquell aparell en altres temps utilitzat per la destil•lació del Calisay u altres productes de la gama d’espirituosos Mollfulleda, mitjançant un procés d'evaporació per escalfament i posterior condensació per refredament.

I ha passat el que havia de passar, el que tants setciències ja haviem vaticinat: el pobre alambí comença a presentar indicis d’oxidació, aquell procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.

Però que dic jo “indicis”!; està oxidat. I em fa mal a la vista, igual que us en fa a tots vosaltres que esteu llegint això. Jo el veig cada matí.

Com a mostra, unes fotos.

Doncs vejam si es posen les piles els que se les han de posar. Tot te solució, encara que val calers.

Si s’hagués previst alguna mena de tractament de protecció antioxidant, això no hagués passat tan aviat. Tot s’acaba oxidant. Fins els ossos, fins el monument a la Puntaire.

I que us pensàveu, que el coure no s’oxida, que aquest metall de transició, de coloració rogenca i brillantor metàl•lica que, juntament amb la plata i l'or, forma part de l'anomenat grup 11 de la taula periòdica, caracteritzat perquè són els millors conductors d'electricitat, no es rovella. Doncs si.

I ara, aprofitant que parlèm d’oxidació, us diré que el foc és fruit de la reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible. Dita reacció és exotèrmica, i despren l'energia de la reacció en forma de calor i llum.

En qualsevol cas espero que cap partit de la oposició faci servir aquest fet per culpar al govern actual de la crisi que estem patint. "Espero que se ahoguen en su propia mierda", que diria l’estimat Rubianes. No per res, és que ara m’he enrrecordat. Ostres...

I si passa res, doncs ja sortirà a l’Agenda.

La propera: la barana bretolitzada del Xifré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada