dilluns, 2 d’agost del 2010

Reconeixement de la Vila d'Arenys de Mar a Cesc Fàbregas

Es veu que la meva vila ha decidit fer un homenatge de reconeixement al futbolista de l'Arsenal, també jugador de la selecció espanyola quan cal, Cesc Fàbregas  nascut aquí a Arenys, que surt a la Wikipedia i que sembla no hi ha manera de que fitxi pel Barça.

Com que no he pogut el·ludir anar-hi, doncs què menys que fer aquesta rància i petita crònica (es que no m'agrada el futbol).
La presentació l'ha fet l'actor Oriol Cruz, en el paper de Iniesta, fent unes excel·lents imitacions de personatges diverssos. Personalment crec que en Cesc es va trobar una mica fora de lloc al començament, ja que més aviat semblava un programa del Crakovia, que el seu propi homenatge (si va fer be de l'Iniesta que en Fàbregas el contestava en espanyol, brètol!).

M'imagino que totes les viles i ciutats que tenen algú famós d'aquesta popularitat deuen fer el seu homenantge corresponent. En Pep Quintana, cronista local i d'exportació, feia aquest compendi de reflexions al respecte.

Com deia abans, al començament de l'acte s'el va veure incòmode, tallat i pobre de paraules. Insisteixo que crec que va ser per la vitalitat d'en Cruz (vist per la tele, el seu pare era força més xerraire i expressiu). Més tard, i com s'ha pogut veure per les noticies, l'acte va assolir grans registres d'emotivitat.

Sortosament vam marxar després de la primera part. La placeta de l'esglesia estava a petar. La resta ho vam veure per la televisió. El Sr. Alcalde Ramón Vinyes li va llegir un discurs al més pur estil de poble, i se li va entregar la medalla de la Vila. La primera que es dona (?).

Una bandera espanyola onejava (algú ho havia de dir). Màxim dues. Moltes del Barça. No vaig veure cap senyera.

Arenys de Mar és un poble de gent destacada, tant de neixement com d'adopció. Ara mateix tenim "coent-se" un altre jugador de futbol que apunta, que està al Barça B (o així), en Montal, antic "Presi", vam tenir a la Elena Francis (xafarderia sense fonament que apunta cap a Arenys de Munt més aviat), al inconmensurable Salvador Espriu, a l'Aramburu Topete (mort ja, pobre), l'Alba Sanmartí de Majoria Absoluta. La Mercé Pons, actriu consagradissima, la Rosa Gámiz, Berta, dona d'en Monrás en el Vent del Pla.  Pep Quintana, cronista, expert en Marroc i presentador de TV. L'Antoni Esteve, president de Lavinia TV, i periodista que va retornar al Vaquilla la darrera vegada que es va escapar.. 

Malgrat el caire ranci i mala pata de l'article, haig de dir que en el fons... estic content de que la meva Vila compti amb aquest gran esportista que en fa ressó i ens posa una miqueta més al mapa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada