 |
Vista de Vallbona i el Monestir - Capvespre
|
El regal del meu 54è aniversari havia de ser, si o sí, un cap de setmana de recolliment a la Hostatgeria del Monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Encara que el terme recolliment l'utilizi d'una manera poc acadèmica.
El lloc està situat a la comarca de La Segarra, a la provincia de Lleida a menys de 200 km de Barcelona. Agafant la A2 hi arribes en un tres i no res. Agafa la sortida de Bellpuig, i no la de Tàrrega, com en Google Maps suggereix. Direcció Arbeca i de seguida trobaras les indicacions que et porten a tant il·lustre contrada.
Els voltants, al mes de juny de 2015 es presentaven en forma de camps de blat i ordi en procés de sega. Amb una temperatura que rondava no menys dels 30ºC a mig matí i que al migdia assolien el 32ºC l'aire condicionat del cotxe es valorava altament.
Teniem prevista l'entrada a la Hostatgeria a les 12:15, cosa que de bon principi s'em feia dificil d'assolir. I, efectivament, a les 13:15 premíem el timbre de l'interfono. La flexibilitat, hospitalitat, comprenssió i bona disposició de la Germana Sara envers la nostre impuntualitat va representar haver-nos d'esperar una raonable 1/2 hora fins que la comunitat de monges acavaba el seu àpat del migdia.
La primera sorpresa va ser veure que la Germana Sara era una monja de no gaire més de 25 anys, alta, somrient i amable, posada del seu hàbit, que en un tres i no res ens va informar dels horaris, accessos i bones pràctiques de la hostatgeria.
La segona va ser veure que la hostatgeria era una part del monestir, reformada feia tres anys, on es barrejava amb càndida harmonía la modernitat amb uns trets de benèvola d'austeritat.
L'habitació (a nosaltres ens va tocar la nº 5), que donava a la plaça ens donava una vista privilegiada i la companyía desinteressada de les orenetes i el seu ball foll volador. Just a sobre de la finestra tenien els seus nius.
El cap de setmana que varem triar, segons ens van dir, havia estat especialment tranquil respecte al que ja de per sí ho sol ser. Va coincidir amb la final de la Champions on, sembla ser, el Barça va guanyar al Juventus i es va fer amb la copa i el reincident triplet que omplí d'orgull als culers de mena.
Tampoc és cosa d'anar un cop al mes, però sí un cop a l'any per tal de gaudir de la pau i aquella mica d'espiritualitat que tots portem a dins.
 |
| El claustre del Monestir |
Un gran record de la familia de Tarragona, de la Ester, la botiguera, amb la que varem compartir taula al primer àpat: cigrons amanits amb herbes i conill a la cassola, dels fogons de la Germana cuinera. Gran record de la Germana Sara i de les orenetes balladores.
 |
| Sala d'estar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada