diumenge, 17 de juny del 2012

Mr. Martin

Així em deia en Josep: "Mr. Martin".  I ara és mort, com si res.

Feia anys que no ens veiem. Sembla que no estava be del tot.

Mira, no m'ho acabo de creure que siguis mort.

I no em fa falta esforçar-me gaire per veure la seva cara, quasi sempre somrient, amb un somriure entre dimoniac i sarcàstic. També recordo sense no gaire esforç la seva gran humanitat física i personal.  Em sentia a gust amb ell.

Compartiem gustos musicals i per coses passades. Dinars a la masia dels àvis amb la colla de natació, o sopars a casa seva en la intimitat, o a casa nostre. Amb la Carolina i la Nuria. Però tot això ja ha quedat enrere i no tornarà més que en el record.

I de cop i volta, una noticia al Facebook, una cerca pel Google, i la fredor d'una esquela 2.0: http://www.rememori.com/488500:josep_tudon_i_blancas. 

No se fins quan es mantindrà aquesta e-squela, però m'ha fet repugnar una mica del mon 2.0. Ha tingut que ser a través d'aquest mitjà que he sapigut del teu final.

ARA JA DESCANSA EN PAU, JOSEP

però deixa'm algún disc... t'el torno quan ens veiem, allà on siguis, ...






.../...

És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.


Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

.../...












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada