La cosa meva

divendres, 27 d’agost del 2010

dimarts, 24 d’agost del 2010

No són uns herois...

Un amic m'ha enviat un copy-pasting de l'article del Salvador Sostres del 24 d'agost que alhora copio-engantxo aquí, malgrat que això és una pràctica molt mal vista entre els blocaires.

Aquest article, original, el podeu trobar a http://www.salvadorsostres.com/. La cosa va de l'alliberament dels de Santa Coloma de Gramenet: l’Albert Vilalta i el Roque Pascual i actituds solidàries mal dirigides. Jo, per ètica personal, m'he permés eliminar l'insult més 'agressiu' amb uns "-----".

Aquests dos nois que han estat alliberats a Mauritània espero que hagin après la lliçó. La lliçó que al món hi ha bons i dolents, i que els d’Al-Qaida no semblen pas ser els bons. Ni els d’Al-Qaida ni el que Al-Qaida representa ni diu representar. Espero que aprenguin, també, el valor de la llibertat, i com d’absurd resulta posar-la en perill per baixar al moro a fer-se el solidari. Espero que entre els lectors d’aquest pàgina no hi hagi cap babau que cregui encara que aquests nois anaven a fer cap tasca solidària. A la seva famosa i tan penosa caravana dita solidària amb prou feienes hi duien quatre llaunes, l’ajuda per a un dia, que s’hagués pogut enviar igualment pels canals habituals sense que fes falta llur presència estrafalària. És com el cas d’aquella floteta que se’n digué de la llibertat i que en el fons era de propaganda de Hamas, perquè duia més terroristes i armes que ajuda humanitària.

Això d’aquests nois a Mauritània ha estat una excursió de progres de casa bona que ha acabat fatal. M’alegra que el segrest s’hagi acabat sobretot pensant en les famílies dels dos carcamals, que no en tenen cap culpa. Però el segrest era evitable, hi ha països als quals és jugar a la ruleta russa viatjar-hi, i haver nascut a la part afortunada del planeta implica un mínim respecte, una mínima cura amb què has de tractar la teva preuada llibertat.

Aquests nois no són uns herois, són uns ----. I això els que tingui temptacions d’anar a fer el mec solidari han de tenir-ho clar: són uns imbècils de cap a peus, que de tant fer-se el solidari, no només no han ajudat a ningú sinó que el seu segrest ha costat 3,8 milions d’euros que han sortit dels nostres impostos, i a més a més, han estat segrestats a canvi de l’alliberament d’un terrorista. Tan aquests 3,8 milions d’euros com l’alliberament del terrorista d’intercanvi, serviran sense cap mena de dubte per patrocinar nous segrestos i atemptats. Espero que tant l’Albert com el Roque hi pensin, en el que han fet, en el que han provocat; i espero que tinguin la decència cívica de mostrar en públic llur penediment i de treballar de valent -si són tant solidaris- per com a mínim tornar-nos els diners que ens ha costat la seva llibertat.

No són metges de Metges sense Fronteres, ni monjes missioneres que hi deixen la pell i la vida construint escoles i hospitals; són dos carallots sense dos dits de front que volien fer-se els bons i els importants. Els hauria de caure la cara de vergonya de tot el que la seva inconsistència ens ha comportat.

Malgrat tot, benvinguts a casa. I això sí, una dutxa i a treballar, que ens deveu una pasta!

dimecres, 4 d’agost del 2010

Sarkozy m'ha dit que tu est un mindundi, Zapatero (POLONIA)

Amb prop de 53.000 visualitzacions al Youtube, aquest gag del Polònia és un dels que més m'ha fet riure. Personatges: J.L.R. Zapatero i Carla Bruni.

dilluns, 2 d’agost del 2010

Reconeixement de la Vila d'Arenys de Mar a Cesc Fàbregas

Es veu que la meva vila ha decidit fer un homenatge de reconeixement al futbolista de l'Arsenal, també jugador de la selecció espanyola quan cal, Cesc Fàbregas nascut aquí a Arenys, que surt a la Wikipedia i que sembla no hi ha manera de que fitxi pel Barça.

Com que no he pogut el·ludir anar-hi, doncs què menys que fer aquesta rància i petita crònica (es que no m'agrada el futbol).

La presentació l'ha fet l'actor Oriol Cruz, en el paper de Iniesta, fent unes excel·lents imitacions de personatges diverssos. Personalment crec que en Cesc es va trobar una mica fora de lloc al començament, ja que més aviat semblava un programa del Crakovia, que el seu propi homenatge (si va fer be de l'Iniesta que en Fàbregas el contestava en espanyol, brètol!).

M'imagino que totes les viles i ciutats que tenen algú famós d'aquesta popularitat deuen fer el seu homenantge corresponent. En Pep Quintana, cronista local i d'exportació, feia aquest compendi de reflexions al respecte.

Com deia abans, al començament de l'acte s'el va veure incòmode, tallat i pobre de paraules. Insisteixo que crec que va ser per la vitalitat d'en Cruz (vist per la tele, el seu pare era força més xerraire i expressiu). Més tard, i com s'ha pogut veure per les noticies, l'acte va assolir grans registres d'emotivitat.

Sortosament vam marxar després de la primera part. La placeta de l'esglesia estava a petar. La resta ho vam veure per la televisió. El Sr. Alcalde Ramón Vinyes li va llegir un discurs al més pur estil de poble, i se li va entregar la medalla de la Vila. La primera que es dona (?).

Una bandera espanyola onejava (algú ho havia de dir). Màxim dues. Moltes del Barça. No vaig veure cap senyera.

Arenys de Mar és un poble de gent destacada, tant de neixement com d'adopció. Ara mateix tenim "coent-se" un altre jugador de futbol que apunta, que està al Barça B (o així), en Montal, antic "Presi", vam tenir a la Elena Francis (xafarderia sense fonament que apunta cap a Arenys de Munt més aviat), al inconmensurable Salvador Espriu, a l'Aramburu Topete (mort ja, pobre), l'Alba Sanmartí de Majoria Absoluta. La Mercé Pons, actriu consagradissima, la Rosa Gámiz, Berta, dona d'en Monrás en el Vent del Pla. Pep Quintana, cronista, expert en Marroc i presentador de TV. L'Antoni Esteve, president de Lavinia TV, i periodista que va retornar al Vaquilla la darrera vegada que es va escapar..

Malgrat el caire ranci i mala pata de l'article, haig de dir que en el fons... estic content de que la meva Vila compti amb aquest gran esportista que en fa ressó i ens posa una miqueta més al mapa.

La crònica bona la podeu trobar a aquest article de La Vanguardia: http://www.lavanguardia.es/deportes/noticias/20100802/53975950235/cesc-emocionado-en-el-homenaje-en-arenys-de-mar.html

dissabte, 31 de juliol del 2010

Una visió del Sant Roc arenyenc (article per a no arenyecs)

El 16 d'agost a Arenys de Mar es celebra la diada de Sant Roc, un Sant originari de Montpellier, França, que pels voltants del segle XIV es va dedicar a curar la peste a Italia.

Al final del segle XVI, la peste va causar moltes morts arreu de la peninsula. Els vilatans d'Arenys de Mar van fer la prometença a Sant Roc de que si erradicava la peste de la villa, cada anys li farien una festa.

Sant Roc va complir la seva paraula, i els arenyencs, any rere any anem complint la nostre prometença, fent el Vot de Vila.

Els macips s'encarreguen de recòrrer el poble amb les seves almorratxes carregades d'aigua de colonia i engal·lanades d'alfàbrega, ruixant a tort i a dret, matant així qualsevol resta de peste que pogués quedar. Els arenyencs el obrim les nostres cases per rebre la seva benedicció, i els regalèm amb algún euro, menjar i beure.

A la tarda, després de la missa de les set en honor a Sant Roc, es balla la Dansa d'Arenys. Tant llarga, tant avorrida, però que els habitants de la vila i els foresters no deixen un raconet lliure a la plaçeta de l'esglessia, per mirarla. Finalitzada aquesta, els macips continuen ruixant al public, causant la perplexitat dels forasters que no coneixen aquesta nostre tradició.

Es la festa major petita, el vot de vila. Una altre cosa que fa d'Arenys de Mar una vila única, peculiar i interessant de coneixer.